Quantcast
Channel: CAMINANT PEL RIPOLLÈS
Viewing all 568 articles
Browse latest View live

Sadernes - Bellmunt

$
0
0
Nova sortida entre setmana del caminant aquest dimarts 16 d'abril, amb en Toni Vilaró.
En aquest cas han anat al Santuari de Bellmunt a 1.246 m. Un mirador privilegiat de la plana de Vic i d'una bona part del Ripollès. Un magnífic indret que ja hi hem estat en altres ocasions, però en aquest cas han pujat des de Saderra, un grup de masos i un restaurant que porta el nom de Bajalou.
Antigament fou terme independent, fins l'any 1840, moment en que es fusionà amb el municipi d'Orís. També hi ha una esglèsia, Sant Marcel de Saderra, centre de la parròquia que es troba en un petit serradell, sobre els masos del Soler i Saderra. Un cop al Santuari han tornat per la carena de la serra de Bellmunt on han gaudit de magnífiques vistes.



Puig d'Olorda

$
0
0
Aquest passat dissabte 20 d'abril hi va haver una nova sortida del Caminant per Catalunya, en aquest cas a prop de Barcelona, al Puig d'Olorda (436 m.). Amb sortida des de Castellciuró a Molins de Rei, una circular de 13 km. ens va permetre gaudir de la Serra de Collserola i alguns dels seus atractius.
Ens van acompanyar alguns membres del centre excursionista de Molins de Rei.


Torrent de la Masica

$
0
0
Aprofitant la festivitat del 1 de maig el Caminant per Catalunya va fer una nova sortida per la comarca del Ripollès. En aquest cas a Vallfogona de Ripollès, per gaudir del Torrent de la Masica i els seus entorns.
El punt d'inci es a la mateixa població, on val la pena visitar el seu nucli medieval, encapçalat per la plaça de la vila amb els seus carrers, o el campanar de la Mare de Déu del Pòpul.



Començem la caminanda seguint el GR-3 que travessa la riera amb un pont medieval construït al segle XIV pels senyors de Milany. A l'alçada de la Font de la Tosca, cal pujar les escales que hi ha a l'esquerra per visitar una antiga teuleria, la del Pinatar de l'Obra on hi havia un forn per coure teules i rajols.
Seguim la pista que ens portaria a Llestenosa però la deixem passant per els collets d'en Bauma i entrem dins el bosc on trobarem el forn de calç, una construcció de pedra que servia per coure la calç per fer cabanyes o arreglar cases. 



Al cap d'una estona ja trobem el Torrent de la Masica on brolla una quantitat d'aigua molt generosa. El mateix Torrent va fent vàries gorgues que anem seguint. També s'hi incorpora la riera de la font del Bisbe i més avall trobem un salt impressionant. Una passera ens ajuda a travessar i mentre anem deixant l'aigua enrere, podem visitar la cabana d'en Buxaté. Un cop recuperem la pista tornem a passar per la font de la Tosca, que també val la pena fer el recorregut que passa enmig d'aquest pedregam tant peculiar.



I amb una estoneta més i desprès de tornar a travessar la riera de Vallfogona tornem a arribar al poble. Una sortida que es pot fer tot l'any per gaudir de les estacions i els canvis que va fent. La primavera és una de les millors èpoques per fer-ho.



Una sortida que ens ha acompanyat la Carme Freixa, que coneix aquest territori pam a pam i que com a alcaldessa de Vallfogona, vetlla per que es conservi i alhora mira de recuperar el patrimoni del passat, com la teuleria i la cabana que hem vist.
FOTOS: Pere Ferrer

Tavertet i pla d'Aiats

$
0
0
Aquests darrers dies hem fet un parell de sortides del Caminant per Catalunya, entre setmana, amb en Toni Vilaró per la comarca d'Osona.
La primera a les Cingleres de Tavertet. Sortint de sota el barret d'en Paradeda i el morro de l'Abella i seguit ben be per sota les cingleres, on es gaudeix de formes i baumes espectaculars acompanyades de bones vistes. I amb punt final a Tavertet, aquest bonic poble declarat bé d'interès cultural.


I la segona sortida, al pla d'Aiats. Una plataforma tabular i acinglerada de més de 3 kilòmetres d'extensió i de 200 a 300 metres d'amplada i que està a uns 1.300 metres. No cal dir que des de qualsevol punt es pot gaudir de vistes panoràmiques espectaculars.


Dos programes que podeu veure aquests dies a TV Ripollès i a la Xarxa de Televisions Locals i ben aviat a la televisió a la carta.
http://televisiodelripolles.xiptv.cat/caminant-per-catalunya

Pla de Busa i Capolatell

$
0
0
Sortida dissabte 25 maig 2013

Ens hem aproximat per segons vegada al Pla de Busa per a conèixer el seu costat oest i central.
Avui comptem amb un nou element de Caminant pel Ripollès, en Miquel.
L’excursió estava plena de punts interessants i els hem complert tots.
Varem pujar des de Sant Miquel del Coll d’Arques pel pas fortificat del Grau de La Guàrdia. I en aquest punt no podíem deixar d’arribar-nos fins La Guàrdia, un gran mirador sobre la plana del Solsonès.
A continuació, fent un esmorzar abans, a la Creu del Capolat, ens varem dirigir al Capolatell o presó de Busa, on foren empresonat molts soldats francesos durant la guerra del Francès.

Busa, totalment rodejada de cingleres quasi inaccesibles, fou fortificada durant la guerra del Francès, amb pobres dirigides pel frare e enginyer Agustí Canelles.
Fet una visita al Capolatell, on varen trobar l’avenç del dimoni, ens dirigirem al punt més alt de la serra de Busa, El Cògul, on hi ha unes magnífiques vistes sobre el prepirineu lleidetà.


Visitada l’esglesia de Sant Cristòfol de Busa retornarem al punt d’inici per la canal del Rial, una impressionant baixada, no sense abans haver passat pel serrat de la Capella, on tinguérem noves oportunitat de fer amplies panoràmiques.


En Jordi, com sempre, fou un guia especialment capaç, que ens va indicar els punts essencials dels panorames geogràfics que veierem.

Escriu: Antoni Llagostera  Fotos: Jordi Freixa

Mare de Déu de la Salut

$
0
0
El passat dilluns 27 de maig l'Andreu i en Toni Vilaró vàren fer una escapada per gravar un altre programa del Caminant per Catalunya, a Osona. El punt de sortida va ser el coll de Condreu, que limita amb les comarques d'Osona i la Selva i gairebé amb la Garrotxa. De fet el punt de destí, la Mare de Déu de la Salut es del terme municipal de Sant Feliu de Pallarols, a la Garrotxa.

L'origen del santuari de la Salut és una petita capella del segle XVII. Més tard, durant el segle XVIII s´hi va aixecar un santuari neoclàssic i una hostatgeria, mentre que l'edifici actual data de 1862. També hi ha un restaurant. Una balconada ens ofereix magnífiques vistes de Sant Feliu de Pallerols, la plana d'en Bas i la vall de Brogent.


Per arribar-hi també es passa per el costat de les Roques Encantades, un paratge molt recomanable, gairebé de conte de fades. Hi trobem impressionants roques enmig d'una fageda, amb formes i mides curioses.
També han gaudit del pla dels estanys, on la combinació de l'aigua amb la natura ens ofereix unes  imatges maravellones.
Una sortida fàcil per gaudir amb tota la família amb 3 espais ben diferenciats.




De l’Espona de Saderra a l’Hostal del Vilar

$
0
0
Amb un denominació així, podem pensar que varem anar a uns lloc amagat. Doncs, no. Varem sortir al costat de la C-17, a Orís, varem creuar el Ter i ens varem pujar cap a l’altiplà del Lluçanès, tot seguint espais poc concorreguts, però plens de referències a la ramaderia transhumant, al romànic, a grans famílies catalanes, a grans masies i a panorames tant interessants com el que es pot albirar des dels Munts.

La sorpresa fou constant: Sols sortir teníem al costat la gran casa pairal de l’Espona de Saderra, “un dels més rics d’aquesta terra”, com diu la dita.
A continuació passarem el riu Ter, especialment cabalós en aquests dies i ens arribarem fins l’hostal de Bajalou, tot admirant un amagat pont, on valdria la pena una petita neteja de la vegetació del lloc.
De pujada cap a la serra de Bescanó ens varem trobar amb la sorpresa d’un estol de voltors impressionant, que tenien la seva vista posada en l’abocador controlat d’Osona, instal·lat a Orís.
El següent punt d’atenció fou el veïnat de Gallifa amb la seva església de Sant Miquel i, a continuació, les restes del castell de Montorroell.












Pujarem als Munts, on ens varen gratificar amb una cervesa, i cap a l’Hostal del Vilar, lloc cada 28 de setembre d’una fira ramadera de gran tradició, que pel que ens explicaren gaudeix de bona salut.
Una excursió molt complerta per uns espais poc concorreguts però plens d’al·licients.


Sortida feta el passat dissabte  1 de juny de 2013.
Texte i fotos Antoni Llagostera.

Sant Andreu de Bancells

$
0
0
Nova sortida entre setmana aquest passat 18 de juny. L'Andreu i en Toni han anat a fer una ruta circular al bell mig de les Guilleries. Amb sortida i arribada al Pont de Malafogassa han visitat les antigues parroquies de Sant Pere de Castenyadell i Sant Andreu de Banells.
Una excursió no gaire ben senyalitzada i cal conèixer be aquesta zona per no perdre's.
El pont està molt a prop d'un càmping i és del segle XV. Construït l'any 1498, es troba sobre la riera Major.
Poc després s'arriba al mas del Silenci, una bonica casa dedicada al turisme rural, que ha aprofitat la rectoria de Sant Pere de Castenyadell, que data del 1780. Després de passar per camins i senders plens de vegetació arribem a Sant Andreu de Bancells, una església romànica del segle XI amb restauracions del segle XVII. Es troba al bell mig de les Guilleries i és de nau única amb creuer marcat de pedra rogenca i amb un campanar de torre al damunt cobert a quatre vessants i amb campanes.
Una ruta que podreu veure aquesta setmana mateix a TV Ripollès.



Castell de Taradell

$
0
0
Nova sortida entre setmana, el passat dimarts 25 de juny a la comarca d'Osona.
L'objectiu era el Castell de Taradell, també comegut com a Castell de Can Boix, que corona un cimal de grans penyes, a 803 metres d'altitud. Està situat sobre una gran balma que el fa molt característic.
Queden restes dels segles X-XI, al sector de l'antiga capella de Santa Creu, ara del tot malmesa i la resta és un gran mur d'una setantena de metres, del segle XIV. No cal dir que les vistes des de la zona son espectaculars.
Molt a prop hi a l'Enclusa, el cim més alt de Taradell situat a 866 m. El nom es deu a la forma que té la pedra, que mirada de lluny recorda la silueta d'una enclusa de ferrer. Al cim hi oneja una senyera catalana.
I en aquesta zona també hi trobem tres cavitats fetes per l'erosió, conegudes com les Cuines d'en Rocaguinarda. Aquest indret va servir moltes vegades de refugi o amagatall del bandoler Pero Rocaguinarda entre els anys 1606 i 1610 que actuava com a cap de guardia dels Nyerros. També durant la Guerra Civil van servir encara com a amagatall per a gent perseguida.



Una sortida que ha servit per tancar una nova temporada del Caminant per Catalunya de Televisió del Ripollès. Aquest programa el podreu veure aquesta setmana i durant l'estiu us oferirem repeticions d'algunes de les sortides que hem fet. (esteu al cas dels nous horaris).
I nosaltres seguirem gravant excursions aquest estiu per oferir-vos nous programes la temporada que ve. Bon estiu !
Al bloc podeu continuar estant informats de les sortides i dels programes i horaris de TVR. Recordeu que també teniu la opció de veure els capítols a la televisió a la carta. http://televisiodelripolles.xiptv.cat/caminant-per-catalunya



El Ferran i Talaixà

$
0
0
Com que som gent irreflexiva i descontents de mena, ara en queixem de la vinguda del bon temps, quan fa pocs dies ho fèiem del mal temps.
L’excursió al Ferran i Talaixà estava prevista fa unes setmanes i va tenir que abortar-se pel mal temps. Quan estaven a punt d’arribar al pont trencant varem tenir que recular, davant una pluja que presagiava molt mal temps, com va succeir.
El dissabte 6 de juny, quatre intrèpids excursionistes varem emprendre l’itinerari i amb una previsió que cal lloar.
A les set del matí iniciàvem la marxa i a les 10 i quart érem dalt del coll de Terès. Havíem passat pel santuari d’Escales i la casa de Maranyó. Sempre sota la protecció dels arbres i la frescor del matí.
L’ascens del Ferran va suposar una prova, no tant per la calor, com per un camí pedregós que no fa les coses fàcils.
La visita a Talaixà va ser agradosa, ja que varen trobar una font, detall molt d’agrair, a l’antic refugi.

 









La baixada per la baga del Vaquer, molt previsorament, fou feta sota l’aixopluc dels arbres i dins d’una relativa frescor.
Però la tornada del Pas del Lliberals, coll del Puig i el tram de pista entre el pont trencat fins Can Pei, entre dues i tres de la tarda, fou un suplici, amb un sol que fregia l’esperit i el cos.  Un autèntica tortura.
Sols un dinar a Oix, ben regat, va donar-nos una certa pau.


Texte i fotos: Antoni Llagostera.

Camí dels enginyers

$
0
0
El passat dissabte, dia 20 de juliol de 2013, l’equip de Caminant per Catalunya va voler gravar un programa fent el camí dels enginyers. El vam gravar, però la baixada des de Coma de Vaca a Queralbs es va veure enterbolida per una tormenta, un xàfec descomunal, amb calarmarsa com balins.
L’autor d’aquesta explicació ha fet sencer el camí dels enginyers  tres vegades i cada cop ha acabat igual, fent l’ànec, donada la quantitat d’aigua que li ha caigut a sobre, sempre entre Coma de Vaca i Queralbs. Serà una maledicció? Serà un conjur que pesa sobre ell!
Els camí dels enginyers, de Núria a Coma de Vaca és un dels camins més espectaculars de Catalunya, sense cap dubte. No té una gran distància, ni guanyes grans alçades, però es un espectacle total, amb una paisatge encisador, agresta i punyent, variat i ple de gran moments.
El plantejament del camí és que fou utilitzat durant els primers anys del segle XX per estudiar la conveniència de crear embassaments reguladors a Núria i Coma de Vaca, entre altres indrets de l’alt Ter. Estem en una etapa posterior a la construcció de la central de Daió, l’any 1907, per obtenir electricitat per la ciutat de Vic.














Però estem davant un camí que en essència comunicava les zones de pastura estival de la zona de Núria, de Siat, sota el control de Serrat de Queralbs del costat de Núria (de Coma del Clot, les Pedrisses i Jaça Roja), amb les del costat de Coma de Vaca (de la Jaça de la Balma, de l’Escaleta, de al Solaneta de Coma de Vaca i jaça dels xais i del pla gran de Coma de Vaca). Enmig d’aquestes dues zones de pastura hi havia el Clot de Malinfern, que com el seu nom diu és un lloc poc aconsellable, almenys a l’hivern.

Però el Clot de Malinfern, en ple estiu, és un lloc atractiu per la seva cruesa, embalum de pedres i torrenteres, amb zigues-zagues, pujades i baixades, recons i fondalades. Un espai espectacular sempre penjat sobre les gorgues del Freser, amb la vista tancada al davant pel gran cos del Balandrau, mostrant la seva cara mes ferotge, i les marrades i llosardes que pugen cap a Coma de Vaca per les gorgues del Freser.


 Texte: Antoni Llagostera  Fotos: Ramon Busquets




Puig Tossell

$
0
0
L'Andreu i en Toni Vilaró vàren fer una sortida el passat dimarts 23 de juliol per gravar un altre programa del Caminant per Catalunya de cara a la nova temporada. Vàren fer el cim del Puigsacalm a la comarca d'Osona però en aquest cas fent una ruta diferent i fen també el cim del Puig Tossell (1.461 m.)


Coll d'Ares - Torre del Mir - Coll Pregon

$
0
0
Nova sortida aquest dissabte 27 de juliol per la comarca del Ripollès i el Vallespir per gaudir d'aquest entorn que tenim. La sortida l'hem fet des de Coll d'Ares (1.511 m.) baixant un tram del camí de la retirada que ens portaria a Prats de Molló. Aquest fou un dels punts forts per on es va fer la retirada republicana de Catalunya el febrer de 1939. Amb uns 30 minuts de recorregut ens trobem les restes de Santa Margarida de coll d'Ares, un antic hospital per a pelegrins i vianants i casa monàstica. Era una filial del monestir de Sant Pere de Camprodon i des del 1275 hi hagué una església i l'hospital de donants. L'església fou clausurada el 1793 i les imatges foren traslladades al santuari del Coral. No cal dir que també va tenir un paper important en la retirada del 39 ja que tot i estar desmantellada i abandonada, servia d'aixopluc per passar la nit.












En aquest punt agafem la pista que ens queda a l'esquerra i ens portarà a la Torre del Mir, que de seguida veiem amb el Canigó al darrere. Però encara no hi som ja que ens esperen més de 5 kilòmetres ja que la pista fa moltes raconades. Per gaudir de la Torre del Mir cal deixar un moment la pista i agafar un caminet que amb 5 minuts ens hi porta. 



Estem a 1.540 metres. La Torre del Mir formava part del circuït de defensa de Prats de Molló que tenim als nostres peus. Es d'origen medieval i data del segle XIII. Actualment ha estat molt ben restaurada i fins i tot es pot pujar a dalt on podem  gaudir d'una magnífica vista tant del Vallespir, el Canigó i el Ripollès. Un bon lloc per esmorzar.
Recuperem la pista i enfilem carena amunt que ens porta fins les Basses de Puigsec. Estem davant de grans plans de pastura que fan frontera entre Molló i Prats de Molló i davant nostre, impressionant, el Costabona. Seguim camí per fer el cim del Puig de la Clapa de 1.654 m. És el punt més alt de la sortida, no cal fer cap esforç per arribar-hi.










Seguim camí, ara baixant, i amb 30 minuts som a coll Pregon (1.535 m). Per aquí hi passa el camí que ve d'Espinavell i va cap a la Presta i on hi trobem la fita fronterera 515. Un altre lloc de pas que es va utilitzar en la retirada.
La tornada l'hem fet seguint la carena tornant al coll de la Clapa on hi ha les basses de Fabert i tornant a passar per les basses de Puig Sec. Es aquí on deixem el camí de pujada i tenquem a la dreta per passar per el Puig de les Basses i la collada de Prats on agafem una altra pista molt planera, que amb una hora ens acosta al coll de Pixadors. En aquest punt deixem la pista i agafem el caminet que de seguida ens porta altra vegada a Coll d'Ares.



Una fantàstica ruta, tot i que hem fet 20 kilòmetres, alguns una mica pesadets per la pista, però quan arribes al tram de muntanya et marxen tots els mals. Les vistes son meravelloses, amb els paisatges verds i plens de flors i pastures. A més avui ens ha fotut una calorada que hem quedat arreclats. Sort que bufava una mica d'aire. I precisament avui en Llagostera s'ha descuidat del seu inseparable barret. Sort que quan hem arribat a coll d'Ares hem pogut fer la cervesa ben fresca. Aixó si, un servidor ha demanat una clara i el cambrer no sabia que carai era. Li he dit cervesa amb llimona. Doncs això, m'ha posat una cervesa amb un tall de llimona. Que hi farem.
I a la Torre del Mir ens hi hem trobat la agradable companyia de la Núria Mayà i la seva veïna que també gaudien d'aquest paratges, gairebé seus, ja que viuen a Molló.

Castells de Castellcir i Centelles

$
0
0
Aquest dissabte 3 d'agost hem fet una ruta per les comarques d'Osona i el Bages, enllaçant dos castells, el de Castellcir situat al Moianès i el de Centelles, a pla població de Sant Martí de Centelles.
Una sortida fàcil d'unes 3 hores i amb poc més de 300 metres de desnivell.
La sortida l'hem fet des del coll d'Arenes, que potser el fet d'arribar-hi és el més complicat. S'hi pot accedir des de Centelles mateix o des de la carretera que va cap a Collsuspina. El coll està situat a la urbanització de Puigsagordi, cim conegut també per la via ferrata que hi ha (que també hem fet al programa Caminant per Catalunya).
Gran part del camí transcorre per una pista i tenim vàries opcions de fer-lo segons les nostres necessitats. Nosaltres hem fet la ruta en forma de vuit per no repetir camí. Cal dir també que no està gens indicat i pot ser perdedor.
El primer castell que hem visitat és del de Castellcir, del municipi del mateix nom, a la comarca del Bages, o al Moianès. 












Les primeres notícies de Castellcir són de l'any 923 i fan esment del terme que s'anomenava del castell de Tenes. Fa uns 50 anys encara era habitat malgrat que ara es troba espoliat, sense teulades ni sostres i en un estat de degradació aguda. També hi ha les restes d'una antiga església de Sant Martí de la Roca. La seva ubicació damunt una roca és molt espectacular i curiosa. És conegut també com el castell de la Popa, per la seva forma semblant a un vaixell. En aquest punt hi hem esmorzat gaudint de les vistes que hi ha.
Seguint la pista continuem camí passant per el coll de Prims i la casa de la Rovira per trobar l'altre castell, el de Centelles. Està situat damunt la parròquia de Sant Martí, en un cim de 855 m d'altitud. El castell estava format per dues plantes, la baixa on hi havia la casa senyoral, el monestir canonical, els murs i altres dependències i l'altra dalt d'un penyal que s'aixeca al centre del recinte on hi havia entre d'altres una torre. 












És un dels exemples més importants de fortificació medieval i moderna del nostre país. Malgrat que la major part de l'estructura que es conserva és dels segles XV i XVI, el castell ja existia amb el nom de castell de Sant Esveve l'any 898. Originàriament, doncs, va ser un castell fronterer. Actualment està en fase de restauració i conservació i no s'hi pot accedir.



Una sortida fàcil i agradable que es pot fer des de molts indrets. Nosaltres hem seguit un llibre d'excursions que ha portat en Joan Noguera juntament amb en Toni Vilaró. El que potser ens hem equivocat es fer-la en ple mes d'agost ja que la calor ha apretat de valent.

Article 1

$
0
0
El passat dissabte, dia 10 d’agost, un reduït grup de Caminant per Catalunya va fer l’ascensió al Bastiments i Bacivers.
En un dia clar, varem començar l’excursió al pàrquing de Vallter 2000. Pujarem per les pistes i en arribarem fins el punt de naixement del riu Ter, que apareix de cop i bastant cabalós sota unes pedres.
Posats ja en direcció al coll de la Marrana passarem pel costat de la nova ubicació de l’estació metererològica del Ull de Ter.
En el coll de la Marrana, el vent va mostrar la força que tenia aquell dia.
L’ascensió per la carena dels Emprius fou especialment ràpida.

Dalt del Bastiments els vint o trenta quilòmetres amb que bufava el vent feia molt poc agradable quedar-se a veure una mica el paisatge (Ull de Ter, Coma de Vaca, Comamitjana,...).
Fet el cim (que és el darrer punt de la carena), baixarem cap al coll de Bacivers, on resguardats del vent, esmorzarem.


El cim del Bacivers fou el següent objectiu, que fou assolit ràpidament, encara que també la ventada feia poc atractiu restar gaire temps al cim.
Baixarem directes cap la cabana de pedra de Bacivers, una cabana molt interessant i condicionada. Feta una ullada a l’estany de Bacivers, varem veure, a aquestes alçades de l’any, que encara hi havia una considerable congesta de neu.











Passant pel coll de la Geganta que uniren en matrimoni al Gegant (així en diuen els francesos del Bastiments) varem baixar per la font de la Perdiu, copsant una vegada més l’aigua que surt d’una penya.
Amb un tris-tras en arribarem al cotxe, a l’aparcament de Vallter 2000.


 .

Núria - Carançà - Toès

$
0
0
Aquest passat cap de setmana (24 i 25 agost) hem fet una de les sortides que més s'ha fet esperar del Caminant, teniem moltes ganes de fer-la i anaven passant els anys i no trobavem el dia. Una excursió molt clàssica de l'excursionisme i que molta gent fa.
23 kilòmetres molt exigents, amb un desnivell d'uns 800 metres de pujada i gairebé 2000 metres de baixada. Es pot fer amb un dia, però nosaltres, com molta gent, hem repartit la caminada en dues etapes i així gaudir de la varietat de paisatges.

El primer dia, Núria - refugi del Ras de Carançà.
Hem sortit amb el primer cremallera i així es pot fer la pujada al Noucreus a primera hora, amb calma i pràcticament sense la calor del sol. El camí segueix el GR 11 seguint el torrent del Noucreus que travessem per el pont de l'Escuder i ens endinsem a la tartera. Es el tram més dur fins arribar als 2.796 m. del coll de Noucreus on ja podem gaudir de magnífiques vistes. Unes creus que es van posar en record de deu romeus que moriren a causa del torb.
Desprès d'un bon esmorzar hem fet el pic de la Fossa del Gegant que està a tocar i hem començat la baixada fins al coll de Carançà, una cruïlla de caminis que venen del pic de l'Infern i del refugi d'Ulldeter.











Nosaltres tirem avall, cap a l'esquerra i de seguida comencen a aparèixer els estanys de Carançà. Son fantàstics. Primer trobem l'estany Blau i tot seguit el Negre. Aquí neix la riera de Carançà. El camí no està marcat i cal anar seguint les fites. I una mica més lluny apareix el tercer, l'estany Gran o de les Truites. És un bon lloc per reposar ja que ja haurem fet 9 kilòmetres i com a mínim els peus a l'aigua s'hi han de posar. 




Enara ens queden un parell d'hores per arribar al refugi. El paisatge ens continua acompanyant, amb petites basses que acompanyen el riu, i de tant en tant, trobem antigues cabanes de pastors, alguna ben conservada. Nosaltres hem fet una parada per dinar. La darrera hora de camí ens ha acompanyat una pluja suau i a les 4 de la tarda ja erem al refugi. 
Com veieu ens ho hem agafat amb calma.

Així doncs hem fet 14 kilòmetres. El refugi és petit, unes 30 places, i cal fer reserva per no quedar fracassat. Pertany al municipi de Fontpedrosa (Conflent). No hi ha ni llum ni aigua (només per el serveu de cuina) i el lavabo està apartat en una barraca. Nosaltres hi hem sopat i esmorzat amb un menú força correcte. Això si, horari francès, sopar a les 7 de la tarda.


La segona jornada es presenta tranquila, sense mal temps. Tampoc cal còrrer, l'esmorzar es serveix a les 7.30 h. El camí fins a Toès és d'unes 4 hores per fer uns 9 kilòmetres, baixant un desnivell de 1.000 metres. Tret d'algun tram anem baixant molt suau seguint el curs del riu, que ens deixa autèntiques postals. El més interessant arriba als darrers 3 kilòmetres, on els espais es fan més petits i un seguit de passeres i palanques ens ajuden a passar per sobre el riu. És un recorregut molt ben condicionat i sense perill, tot i que algunes palanques es mouen. Fins i tot és divertit, s'ha d'anar superant els obstacles que et vas trobant. 











També trobem una petita resclosa on es capta l'aigua per el salt de la central elèctrica de Toès. El més curiós és que els tubs passen per unes galeries, que ni es veuen. La darrera part del recorregut passa per una mena de "Corniche", una cornisa feta a la roca, obrin un camí artificialment que fa que sigui molt espectacular. El riu ens queda al fons i les persones amb vertigen pateixen molt, tot i que constantment hi ha un cable per agafar-te i en cap moment trobes un tram perillòs. El que cal vigilar en tot el recorregut és el creument de persones ja que, sobretot a les passeres, no es passaria, i molts dels ponts aconsellen passar-hi màxim dues persones.
I finalment arribem al poble, on hi ha un ampli aparcament de pagament per deixar els vehicles.
Per tornar hi la la opció del Tren Groc que te parada a Toès, una petita població de 40 habitants gairebé sense cap servei. A l'arribada si que hi ha un petit bar. Nosaltres hem optat per llogar un taxi de Puigcerdà i hem agafat el tren fins a Ribes de Freser.
Cal dir que les Gorgues ofereixen varis recorreguts i es pot fer una circular de dues o tres hores i així no cal fer la travessa. Però si no hi heu estat, us la recomanem. Nosaltres estem valorant si fem un o dos programes del Caminant per Catalunya ja que hem gravat molt material, tot i que la part final és molt repetitiva. Ja es veurà. En tot cas us deixo un ellaç del Facebook per si voleu  veure alguna foto més.
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.10152163219848776.1073741827.161274228775&type=1
En l'apartat d'anècdotes destacar que en Manel s'ha banyat a l'estany Gran amb un parell de ... l'aigua estava gelada. Al coll de Noucreus ens hem trobat una colla de Vilallonga de Ter que feien la travessa fins a Núria, encapçalats per la seva alcaldessa, la Paquita Pastoret, que ha demostrat estar en forma.
Al refugi hi ha un burro (el veureu a les fotografies) que ens ha fet companyia una estona ja que li hem donat quatre fruits secs i ens ha fet un seguiment estricte, sobretot a en Pere. No cal dir que a la nit, suposo que a tots els refugis passa, el concert és inevitable, la gent ronquem i molt. I el segon dia, a la sortida ens hem perdut una mica, fent un recorregut estrany, i alguns, al no voler tornar enrere, s'han embolicat una mica. I es que crec que potser s'hauria de marcar una mica més el camí ja que tret de les fites no hi ha gaire res més.

11 setembre

$
0
0
Un any més la diada del 11 de setembre serà molt especial a Catalunya amb la creació de la Via Catalana.
Nosaltres des del blog ens hi afegim a la cadena de blogs per la independència que enllaça uns 300 blogs.




Port de la Selva - Llançà

$
0
0
Aquest passat dissabte 7 de setembre hem fet una nova sortida, canviant una mica de paisatge ja que hem anat cap a la costa, al Alt Empordà, per fer un tram del GR-92 que segueix tot el litoral català. En aquest cas la excursió uneix dos petits pobles, el Port de la Selva i Llançà. Dos pobles molt turístics que encara conserven els seus racons i encants que ens ofereixen imatges de postal constantment. A mida que ens allunyem o acostem als nuclis les vistes son espectaculars.
El camí passa per un altre indret magnífic, ja que al capdamunt de la serra de Verdera s'aixeca un dels conjunts monumentals més interessants per conèixer el món medieval. El Monestir de Sant Pere de Rodes, que va esdevenir el monestir més important del comtat d'Empúries tant pel paper rellevant dels seus abats com per ser un important centre de pelegrinatge gràcies a les relíquies de custodiava.
Continuant camí cap a Llançà ens enfilem a la carena i en aquest punt s'obren les vistes a l'altre cantó on hi tenim el golf de Roses impressionant.
Una magnífica sortida que intentarem fer-ne un altre tram aquest dissabte, entre Llançà i Portbou.




Portbou - Llançà

$
0
0
Nova sortida aquest passat dissabte 14 de setembre cap a la costa, a l'Alt Empordà per gaudir d'un altre tram del GR-92, el primer, que comença a Portbou i acaba al port de Llançà. Un camí fàcil i agradable d'uns 10 kilòmetres i que ens ofereix unes vistes espectaculars d'aquesta zona, amb les platges i cales i els pobles que hi ha: Portbou, Colera i Llançà.


No cal dir que el recorregut convida a banyar-se en qualsevol de les platges que anem trobant, i ja us podeu imaginat qui s'ha banyat. En Toni, tot i que en aquesta epoca de l'any ha trobat una bona temperatura de l'aigua.

Adeu Víctor

$
0
0
Avui és un dia trist, ens ha deixat el nostre amic i company Víctor Montes. Ens havia acompanyat en alguna de les nostres sortides juntament amb el seu pare. De seguida es va fer sentir, es va fer estimar i tots li teniem un gran apreci i admiració. Siguis on siguis quedaràs present en el nostre record tota la vida. Descansa en pau. Et trobarem a faltar.
Viewing all 568 articles
Browse latest View live