Quantcast
Channel: CAMINANT PEL RIPOLLÈS
Viewing all 568 articles
Browse latest View live

Espolla - Sant Quirze de Colera

$
0
0
El passat dissabte 5 d'octubre vàrem gravar una nova excursió per el programa, fent una circular per Espolla, un petit poble de l'Alt Empordà d'uns 400 habitants. També vàrem passar per el poblet de Rabos i com atractiu principal vàrem visitar l'antic monestir de Sant Quirze de Colera que fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries. La seva església consta d'una planta de tres naus que formen l'edifici, amb volta de canó la nau central i de quart de canó les laterals. La capçalera conserva tres absis semicirculars, el central amb ornamentació.
De la  fortificació es conserva una torre de defensa i restes de muralla.





Vall del Tenes

$
0
0
Aquest passat disabte 19 d'octubre hi ha haver una nova sortida del Caminant a la Vall del Tenes a la comarca del Vallès Oriental. La caminada surt de Riells del Fai i segueix el riu Tenes entremig dels cingles de Bertí. Un espai natural magnífic amb cingleres, gorgs i històries que ens han fet passar una bona estona. El recorregut també passa per Sant Miquel de Fai, una de les construccions més ben conservades i més representatives del gòtic català en un entorn ple de sorpreses.
Hi trobem l'edifici del monestir, l'església de Sant Miquel endinsada dins una balma, una cova i una ermita. I tot presidit per l'enorme salt d'aigua del riu Tenes. Un indret màgic.



El Far i castell de Fornils

$
0
0
Sortida aquest passat dissabte 2 de novembre per la comarca de la Selva, als entorns del Santuari del Far que pertany al municipi de Susqueda. En aquest punt hi ha una església d'estil gòtic, una hostatgeria i un restaurant. No hi falten unes vistes impressionants, ja que tot el complexe està situat a sobre els cingles del Far, i per tant, en una situació privilegiada a 1.123 m. d'altura.
Des d'aquí podem veure el pantà de Susqueda, els cingles de Tavertet, les Guilleries, el Montseny ... En dies molt clars es pot veure gran part del Pirineu, les Illes Medes o Montserrat entre d'altres.
Nosaltres hem fet una excursió circular per anar a veure el castell de Fornils, situat sota els cingles del Far, en un turonet.
Està documentat des del segle XI, època a la qual pertany la torre mestra.
Enrunat i envaït per la vegetació, encara manté dempeus una bona part de la seva estructura.
El que es conserva en més bon estat és la torre d'homenatge, de planta circular i dos pisos, d'uns 8 m d'alçada. Els cingles vistos des de sota impressionen i ofereixen unes vistes i formes magnífiques.
I la tornada l'hem fet per Sant Martí Sacalm i pujant de nou al far, en aquest cas per el grau de Santa Anna.


Terres altes de l'alt Freser

$
0
0
Una excursió per un espai poc transitat. Aquesta era l’aposta que varem fer el passat dissabte, 12 d’octubre de 2013, fent una excursió circular que ens va portar des d’Ull de Ter fins a Coma de Vaca, però passant inicialment per els Aigols Podrits (que ja eren gelats), la jaça dels Frares, les Trumferes, la coma de les Eugues amb la seva font dels Emprius, el pla de l’Aiguardent i la jaça de dalt de Coma de Vaca.

El dia va presentar ventós, però alhora (“no hay mal que por bien no venga”) hi havia un cel molt transparent.
La veritat és que l’espai de la primera part de l’excursió és una zona poc transitada, situada entre el camí tradicional d’Ull de Ter a Núria, per la carena, i la vall del Freser. No cal dir que hi érem nosaltres sols i tres o quatre grossos ramats de cabirols, que miraven encuriosits la presència d’estranys.

Cal dir que la zona alta de Coma de Vaca, amb el pla de l’Aiguardent, la Jaça de Dalt (amb les seves vuit restes de cabanes) i la impressionant pleta dels Eugassers, son llocs dignes de ser visitats.











Una cop feta aquesta part de l’excursió fou necessari arribar-se fins el refugi de Coma de Vaca, passant abans per la veïna la barraca rodona d’en Salita, anomenada també barraca de Coma de Vaca (La Plana).
La pujada de retorn cap a Ull de Ter es va fer seguint el camí que passa pel costat del Freser, amb vistes a un conjunt impressionat de construccions ramaderes, de gran volum i interès: jaça del Recó, jaça del Roc de l’Orri (amb la seva imposant pleta) i Jaça Grossa del Freser, amb les restes de labarraca dels Eugassers, situada al costat del pluviòmetre.
I arribats a aquest punt, un esforç que et fa maleir, la pujada al coll de la Marrana. Un esforç com aquest, quan ja s’ha fet més de disset quilòmetres, costa de fer.


En resum, una excursió magnífica, per un lloc original i poc transitat, un paisatge a descobrir.
Una excursió una mica dura, d’un 20 quilòmetres, que es pot fer en unes sis hores, amb una ascenció acumulada de més de mil metres.


Antoni Llagostera Fernández

Sant Salvador de Margalef

$
0
0
Sortida interessant la que hem fet aquest passat dissabte 23 de novembre. Si més no hem canviat de paisatge, trepitjant una comarca nova, el Priorat, i en un dels espais més singulars de Catalunya, la Serra del Montsant.
Aquest espai és declarat com a Parc Natural i ofereix una infinitat de excursions. Nosaltres hem sortit de la petita població de Margalef, situada a l'extrem nord de la comarca i que te poc més d'un centenar d'habitants i a 378 metres d'altitud. Cal destacar l'església de Sant Miquel, neoclàssica del segle XVIII i alguna casa modernista.












Sortint d'aquest poble hem agafat un sender que porta cap a Sant Salvador de Margalef, una ermita construïda al segle XVI dins una enorme espluga, però refeta després de l'incendi de 1936. És un espai molt ben condicionat i s'hi pot accedir amb cotxe. També hi ha una font i una zona de barbacoes i  taules. Un indret molt visitat per escaladors, ja que les formacions rocoses que hi ha, son ideals per practicar-ne.













Les parets rocoses formades per conglomerats calcaris creen espais molt atractius. Cingleres, balmes, avencs, tormos i coves.
Precisament el camí de tornada l'hem fet per una altra vessant, on hem gaudit de tots aquests elements.
Abans d'arribar a Sant Salvador, ens hem enfilat muntanya amunt on hi ha tres cims destacats, la Cogulla de 1.063 metres, el Piló dels Senyalets de 1.109 m, i la Roca Corbatera, de 1.163 metres, que és la màxima altitud del Parc.



Una sortida molt interessant, on segurament, algun dia tornarem.
El problema és que queda una mica lluny, gairebé 3 hores amb cotxe i sumant que nosaltres ja anem força lents (ens encantem força) per la gravació del programa, doncs hi hem dedicat tot el dia.
En total hem fet 13 km i uns 700 metres de desnivell.
En el petit poble de Margalef, hem fet un dinar o berear, per la hora que era, magnífic. Un arrós caldós a Ca Calbet, una residència - casa de pagés situada al bell mig del poble, en una de les cases més antigues.
No hi ha faltat un bon vi del Priorat D.O. Montsant i es que aquesta és una terra de vins i olis.


Cabrera

$
0
0
El passat dimarts 3 de desembre vàrem fer una sortida a la comarca d'Osona, al Collsacabra. L'objectiu la serra de Cabrera, que tantes i tantes vegades hem  vist des de diversos punts. Aquest sistema muntanyenc és un terreny molt escarpat amb nombrosos cingles. La formen altres muntanyes com el Pla d'Aiats i d'altres.
Al cim, en un altiplà, hi ha el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera a 1.294 m. que ens ofereix unes vistes panoràmiques espectaculars.
Per accedir-hi hem fet una ruta circular sortint de l'antiga parròquia de Sant Julià de Cabrera on hi ha una església, romànica del segle XI.
Per pujar ho hem fet per la Serrica i per el pas de l'Osca, un tram no apte per els que tenen vertigen. I per baixar hem fet el camí de les escales i el coll de Bram.


Una bona sortida, que a més nosaltres hem pogut fer amb un molt bon dia i per tant bones vistes.

Sant Feliu d'Estiula

$
0
0
El passat 7 de desembre vàrem fer una sortida per la nostra comarca, passant per paratges molt coneguts i visitats. Sortint del barri de la Creu de Campdevànol, varem seguir un tram del camí Reial passant per les fonts de Sant Eudald i del Querol. En aquesta zona d'esbarjo campdevanolenca, s'agafa un camí que segueix el Torrent de la Cabana o d'Estiula, passant per les espectaculars basses que forma. La més coneguda, potser, la del Colomer que a l'hivern presenta un aspecte magnífic si el fred acompanya.



Seguint la pista i trencant a la dreta, arribem a Sant Feliu d'Estiula, indret on hi hagué la vila rural d'Estivola, donada per Guifré el Pelós al monestir de Ripoll abans del 890. El primitiu edifici del segle XI es transformà del tot el 1731, quan s'allargà i s'apujà la nau, i s'hi afegí un campanaret i dues capelles laterals. Un bon lloc per esmorzar-hi, com hem fet nosaltres.
Més amunt s'arriba a l'Auró on hi ha una important casa amb una gran extensió de terra per conrear.
Una pista d'uns 4 kilòmetres ens porta cap els Molins de Vilardell, una altra magnífica zona de gorques espectaculars molt visitades a l'estiu.
I el final de la sortida, el tenim a Ripoll desprès de passar per el barri dels Brucs i l'ermita del Remei.












Una sortida molt interessant per gaudir que tots aquests indrets, però un xic llarga, 18 km. 
Avui ens ha acompanyat l'Enric Colomer, un dels pares d'aquest projecte que va començar fent caminandes per la comarca i que mica en mica s'ha anat fent gran.




Amer

$
0
0
Sortida per Amer, aquest passat dissabte 14 de desembre, a la comarca de la Selva. Hem conegut alguna de les seves ermites amb la bona companyia del Grup Excursionista Amerenc Esquelles.











Amb sortida i arribada al mateix poble, hem anat a visitar primer l'ermita de Santa Brígida, situada al puig de Cader a 441 metres d'alçada. És una capella de base romànica del segle XI, sembla que la planta semicircular de l'absis i els sectors més propers de les parts laterals també pertanyen a aquesta època. La resta és fruit d'una reconstrucció del segle XVI que li donà l'aspecte actual amb porta de mig punt a la façana i campanar d'espadanya d'un sol ull.
Hi ha una imatge de sant Bernat patró dels excursionistes. Ha estat restaurada per el grup Esquelles i en un edifici del costat hi ha habilitat un petit refugi. No cal dir que des d'aquest punt les vistes son fantàstiques. També és una bona zona per practicar parapent i escalada.


 Una altra de les ermites que hem pogut gaudir és la de Santa Lena, o la Mare de Déu de Lena, romànica del segle XIII, esmentada ja el 1212. És de planta romànica d'una nau closa, amb un absis semicircular orientat a llevant. Té una porta a ponent amb porxo d'accés. La façana es clou amb un campanar d'espadanya de doble obertura. Un altre magnífic mirador.


Un recorregut que hem acabat al poble d'Amer, on hem aprofitat per conèixer algun dels seus atractius com la plaça de la Vila, una plaça porxada quadrangular, el monestir de Santa Maria d'Amer, que va ser una abadia benedictina, i l'antiga estació que formava part de la ruta del carrilet de Girona a Olot.


Avui hem estat acompanyats d'en Josep Fontàs i la Júlia Colomer, que hens han acompanyat i explicat tot el recorregut i les moltes possibilitats que ofereix aquest poble de la comarca de la Selva. Molt agraït, així com

BONES FESTES !

Puig de la Força

$
0
0
El passat 24 de desembre vàrem fer una sortida al Puig de la Força, a la zona de Tavertet. Una excursió que te com a protagonista el pantà de Sau ja que és visible gairebé tota la caminada amb unes vistes espectaculars.
La sortida l'hem fet a tocar de l'Hotel de la Riba per enfilar-nos a les cingleres de Tavertet, per el grau del Castell. Un cop al pla del Castell hem anat cap al Puig de la Força a 739 metres on hi havia hagut un castell.











L'accés es una mica curiós i delicat, primer  baixant un corriol per unes escales de pedra fins arribar a un replà on hi ha unes baumes i llavors unes escales que ens deixen als peus del Puig. Des d'aquest punt hi ha unes magnífiques vistes amb el pantà als nostres peus.
I la tornada l'hem fet tornant a passar per el pla de Castell, en aquest cas fins al poble de Tavertet on ens hi hem passejat. Tot seguit hem agafat el GR II que baixa per el grau de Tavertet fins al pantà, on hem deixat el cotxe.



El Catllaràs i Falgars

$
0
0
Darrera excursió de l'any 2013, el passat dissabte 28 de desembre, a la comarca del Berguedà, al massís del Catllaràs, potser una de les serres menys conegudes del Berguedà, però també una de les més interessants.
El punt de sortida i arribada és a la Pobla de Llillet a 843 metres d'altitud i amb poc més de 1.300 habitants. Un poble ple d'atractius però que hem deixat per una altra ocasió ja que la sortida és plena d'elements interessants.
Deixem el poble per el barri de les Coromines i de seguida arribem al Monestir de Santa Maria de Lillet, de gran importància per a l'Alt Berguedà. Les primeres notícies daten del segle IX. Va ser cremat durant la Guerra Civil però recentment ha estat restaurat i es pot visitar. Hi ha un remarcable claustre de planta quadrada, una mica poserior a l'església, exemple típic de claustre rústic. A uns 150 metres hi ha l'església romànica de Sant Miquel, un interessant edifici de planta circular amb un absis semicircular, molt ben conservat.












Una mica més amunt trobem les restes del Castell de la Pobla, només hi queda una petita paret i s'hi ha instal·lat una creu. Ofereix unes vistes magnífiques. El camí s'enfila per mig del bosc i arribem al Xalet del Catllaràs, un edifici dissenyat originàriament per Antoni Gaudí per allotjar els enginyers de dirigien les mines que extreien el carbó d'aquesta zona. Darrerament s'utilitzava com a casa de colònies.












El camí continua cap a l'oest amb fort pendent fins al Collet Fred i el mirador de la Roca de la Lluna a 1.494 m. Des d'aquest punt tenim unes vistes panoràmiques de les serres pirinenques i prepirinenques. Nosaltres hem ensopegat un dia una mica tapat. Una mica més avall hi ha taules i cadires, un lloc ideal per esmorzar-hi.
Ja hem dit que el Catllaràs també és una zona de mines, i de fet hem anat trobant alguns elements d'aquests passat i fins i tot alguna entrada de mina. Hi ha localitzades unes 14 boques. El carbó que s'extreia era transportat cap a la fàbrica de Ciment Asland de Castellar de n'Hug, on era usat com a combustible. 
Seguim fent camí cap al Roc del Joc, el punt més alt del nostre recorregut a uns 1.615 metres tot i que no hi em pujat per manca de temps. Si que hem passat però per el prat de Joc de la Pilota. Aquest nom ve del fet que va ser utilitzat pels enginyers anglesos que vivien en el xalet per jugar-hi a pilota.
Seguint el camí i a uns 5 kilòmetres més, arribem a un dels punts emblemàtics d'aquesta zona, el Santuari de la Mare de Déu de Falgars.
Un lloc de pelegrinatge i devoció, amb la Verge de Falgars, una imatge gòtica d'alabastre del segle XV. Per la festa major s'hi balla la Dansa de Falgars.
També hi ha una hostatgeria i al voltant una zona amb taules i barbacoes.
No cal dir que també i ha unes magnífiques vistes. S'hi pot accedir per una carretera asfaltada d'uns 7 kilòmetres. Nosaltres hem optat per baixar per l'antic camí de romiatge que passa pels graus de Falgars i arriba al punt final de la sortida, la Pobla de Lillet.













Com veieu una excursió plena d'espais i elements molt interessants per gaudir d'un bon dia. Nosaltres hem fet uns 18 kilòmetres que es poden fer amb 5 horetes, però hi hem estat gairebé 8 hores. Si voleu gaudir d'aquests espais podeu fer la sortida a la vostra mida i visitar tot aquest patrimoni amb més dies. Val la pena fer-ho.





Mines de Ribes

$
0
0
Aquest dissabte 11 de gener vàrem fer una sortida a les Mines de Ribes, a la nostra comarca. La Vall de Ribes ha estat durant molts anys una zona minera de gran importància. A la zona de Ribes de Freser i ha les mines Gerona, Fernanda, de can Possons i les de can Paloca.
El punt de sortida l'hem fet al costat de les cases de Segura i can Possons.
El camí passa per Batet on destaca la capella de la Mare de Déu del Carme i de seguida s'enfila muntanya amunt.











La primera mina que trobem és la Gerona que té tres branques i és una estructura bastant sòlida i segura, on podem entrar sense gaire perill. Era explotada per treure arsenopirita o pirita arsenical.
Més amunt hi ha la Fernanda explotada a partir de 1886 on s'extreia materials similars com limonita, calcita o malaquita entre d'altres. En material extret tenia una peculiaritat ja que contenia una petita quantitat d'or que feia rendible l'explotació. Aquesta mina és recomanable no entrar-hi ja que ha cedit gran part del sostre. La següent parada és a la mina de can Paloca, ja canviant de vessant, més a prop de Ventolà. En aquest cas hi ha molt visibles les excavacions a cel obert i prospeccions del que seria una explotació minera de ferro. El color vermell i negre d'òxid té una presència constant.












Totes aquestes mines havien alimentat les fargues de la zona del Ripollès.
A part de gaudir d'aquest passat miner el recorregut també ens mostra paisatges explèndids de la vall que complementen una sortida molt recomanable.
I al tornar al punt de sortida ens hem entretingut a la mina de can Possons, explotada modernament, l'any 1904 i que té un curt recorregut, però que enlluerna per la potència del mineral de ferro, de color vermellós.



Una excursió que ja havíem fet el més de novembre del 2009.
http://caminantpelripolles.blogspot.com.es/2009/11/mines-de-ribes.html

Sant Miquel de les Formigues

$
0
0
Aquest passat dimarts 21 de gener l'Andreu i l'Antoni han fet una bonica sortida al cim de Sant Miquel de Solterra, també dit Sant Miquel de les Formigues a 1.202 metres. És la muntanya més alta de les Guilleries i fa terme amb Sant Hilari Sacalm i Osor a la comarca de la Selva.
Hi han accedit des de Sant Hilari, seguint una pista que ens ha portat fins la font de l'Aveurador. Des d'aquest punt fins al cim hi ha uns 4 kilòmetres molt fàcils de fer i molt ben marcats, amb un desnivell d'uns 300 metres. Un cop s'arriba a dalt i ha una creu de ferro bastant gran, amb tres formigues als peus. Aquesta creu està sobre les restes del castell de Solterra i la capella de Sant Miquel. El castell està documentat des de l'any 929 com a domini directe dels comtes de Barcelona. En resta ben poca cosa, la base d'una torre circular i un tros de mur de l'antiga capella.
El nom de les Formigues ve de que cada any, a la tardor, s'omple de formigues voladores.
Les vistes son magnífiques mirem per on mirem i més si es pot gaudir d'un bon dia com el que han ensopegat.




Sant Llorenç del Munt

$
0
0
El passat dissabte, dia 24 de gener de 2013, amb un dia molt rúfol i amb boira, que no van encertar els metereòlegs, varen fer un dels programes de Caminant per Catalunya per la serra de Sant Llorenç del Munt.
Varem visitar alguns dels llocs emblemàtics del massís: El cim del Montcau, la cova Simanya, les tombes tardoromanes del coll d’Eres, el Roure del Palau, la font Flàvia, els Òbits, el Morral del Drac, el cim de la Mola amb el monestir de Sant Llorenç del Munt, i el tram del camí dels monjos que baixa cap Matadepera i el Cavall Bernat.
Malgrat que no varem poder gaudir de les grans panoràmiques que té el Montcau o el cim de la Mola, on no es veia res a molt curta distància per la boira, varem gaudir d’una bona passejada, gens complicada i allunyada del bullici de gent que moltes vegades hi ha al lloc.











Varem visitar la cova Simanya i varem fer la visita a la cova en una total solitud. Veure les tombes tardoromanes o visigòtiques del coll de les Eres, on varen esmorzar, fou una segona novetat en relació a l’anterior excursió que hi férem, fa uns anys, guiats per Josep Maria Colomer.
I a partir d’aquest punt el recorregut habitual per la carena de Pagès, on hi ha els límits municipals de Matadepera, Mur i Sant Llorenç Savall.
Al queixal corcat del Morall del Drac, alguns varen atrevir-se a entrar en el gran forat que creua la roca.
Dalt del monestir, a l’hosteria, varem fer un aperitiu ben servit per les amables cambreres.











La baixada pel camí del Monjos, fou una descoberta interessant, amb els seus tres graus. Férem una petita excursió per situar-nos sobre el Cavall Bernat, on per cert una parella estava escalant.
Fins ben entrada la baixada del camí del Monjos no va aclarir i varem poder gaudir d’alguna panoràmica sobre el Vallès, Montserrat i Montseny al fons.


Texte i fotos: Antoni Llagostera

Castells de Voltregà i Tagamanent

$
0
0
Aquests darrers dies hem fet un parell de sortides amb l'Antoni Vilaró. La primera, a la comarca d'Osona (1 febrer 14) on hem visitat el castell de Voltregà i l'ermita de Sant Martí Xic sortint de l'església de Santa Cecília de Voltregà. I per arrodonir la excursió hem gaudit de la riera de Sorreig on hi ha el gorg Negre ple de llegendes.


I la segona sortida (4 febrer 14) al castell de Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental, sortint del poble d'Aiguafreda, i visitant també l'ermita de Sant Salvador i els pous de glaç de l'Avencó. Al costat de les restes del castell també hi ha l'església de Santa Maria i unes vistes panoràmiques magnífiques.


Esteu atents els propers dies al programa Caminant per Catalunya per gaudir d'aquestes excursions.

Montcada i Reixac - Tibidabo

$
0
0
Aquest passat dissabte 8 de febrer hem fet una nova sortida tot caminant per Catalunya, seguit el GR-92, que segueix tota la costa, també conegut com el sender del Mediterrani o el camí de Ronda. Aquest camí, al arribar a l'àrea metropolitana, es separa de la costa i resegueix la serralada del litoral i la serra de Collserola amb el seu Parc Natural.
Nosaltres l'hem agafat a Montcada i Reixac, al Vallès Occidental, on ens hem endinsat enmig de la ciutat desprès de travessar el riu Ripoll i contemplar el Besós. Està a una altitud de 38 metres i té més de trenta-mil habitants i és un punt clau per als eixos ferroviaris de Barcelona.
Un cop localitzades les marques del GR hem anat fent camí pel pla del cementiri i seguint una pista fins a la font de Mitja Costa. En aquest punt hem deixat el GR per anar direcció al Turó de Montcada sense arribar-hi i pujar al turó de Quatre Pins a 182 metres. En aquest punt ja podem gaudir de bones vistes, tant d'alguns dels pobles del Vallès i rodalies com de Barcelona.
Tot seguit cal baixar fins al coll de Montcada on travessem un polígon i la carretera i per un pont, l'autopista. Ja hem  tornat a recuperar el GR 92 i agafem una pista ampla i molt ben condicionada que ens acompanyarà gairebé tota l'estona. Tot i estar envoltats de grans ciutats passem per mig del bosc en zones molt tranquiles, tot i que l'utilitzen molts esportistes.
En una fica privada entreveiem l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Un temple d'estil romànic del segle XII, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès.











Constantment anem gaudint de vistes, sobretot de Barcelona. Tot i així ens enfilem al Turó de Valldaura i al Turó del Maltall o de la Magarola. En aquest darrer hi ha un mirador habilitat.
El camí també passa, en un tram, per el passeig de les aigües que ens portaria fins a Esplugues de Llobregat.
Nosaltres però, hem seguit el GR que passa per el coll de l'Erola i hem tancat la sortida al Tibidabo, on també hi ha magnífiques vistes de la ciutat i de la vall del Llobregat i on hi ha el temple del Tibidabo.












En total hem fet 15 kilòmetres amb un desnivell acumulat de 800 metres ja que el camí constantment ens fa pujar i baixar.
El fet de que haguem començat a Montcada i Reixac ha estat per aprofitar les combinacions de transport públic per tornar al punt de sortida.
Hem agafat el bus, el funicular, els ferrocarrils de la Generalitat i finalment rodalies de Renfe per finalitzar la excursió que ens ha ocupat gairebé tot el dia.



Borredà - La Quart - Sant Pere de la Portella - Salga Aguda

$
0
0
Aquest dissabte, 15 de febrer, hem anat a gravar un programa per la serra del Picancell. El recorregut ha estat Borredà-La Quar-Sant Pere de la Portella-Salga Aguda-pont d’en Climent.
El dia ha estat magnífic, ni molt fred, tampoc amb massa calor, un cert vent i una visió molt neta del territori.
El primer que hem fet es deixar un cotxe al costat del pont d’en Climent, al costat de Vilada.
Avui érem pocs però escollits caminants: l’Andreu amb la càmara, en Joan, en Jordi i dues senyores (la Pilar i l’ondina ultra nadadora Raquel).
Hem començat creuant el Merdançol pel pont d’en Joan, al costat del molí del mateix nom. I tot seguint les marques del GR4 (De Puigcerdà a Montserrat), hem anat fent el camí de romiatge de Borredà al santuari de la Quart.

Al costat del collet de l’Estisora hem trobar una estelada. El camí del Graus, que passa sota les parets del cingle del Duc, es molt espectacular. Tot passant pel pla de la Quar es hem pujat fins el santuari, on hem fet un mos.











Hem trobat un camí molt interessant que es permet sortejar la carretera asfaltada que uneix la Quar amb Sant Pere de la Portella. Passa pel coll del Gavatx i el bac del Monjos.

A Sant Pere de la Portella hem fet la foto de grup. L’estat de conservació de l’antic monestir benedictí, propietat de la Generalitat de Catalunya, mereixeria algun treball complementari.



Allà hem trobat un grup nombrós d’excursionistes de Vilassar de Mar.
Per pujar el Salga Aguda (1.168 m alt), el cim més alt del Picancell, hem escollit el camí del collet de la Pinassa. Salga Aguda sempre suposa un esforç extraordinari, però avui la vista des del cim, a 360 graus, era un premi de nivell.
La baixada pel coll del Tell, ha estat ràpid, encara que els arbres caiguts, han convertit alguns trams en una pista americana.

Per cert que tot baixant hem batejat carinyosament a l’ultra nadadora Raquel com la “Truita del Freser”. I hem recordat que Josep Pla deia que les truites tenien que tenir les tres efes: Del Freser, fresques i fregides.


El pas per l’ombrívola torrentera del coll de Tell sempre és un gaudi pels ulls, amb la seva humitat. El pas del Portell de l’Ovellar ens ha posat prop del pont d’en Climent, on hem acabat la nostra excursió, que ha tingut uns 16 quilòmetres de recorregut, però amb una ascenció total de quasi 940 metres, una registre molt significatiu del trencames que és aquesta excursió que hem fet.






Orígens de Mataró

$
0
0
Aquest passat dissabte 22 de febrer hem tornat a fer una sortida a la comarca del Maresme, a Mataró, amb la companyia dels amics de l'Agrupació científico-excursionista. En aquest cas ens han proposat una excursió circular plena d'indrets molt peculiars.
Hem començat a la platja del Callao on precissament comença el conegut GR-83 que enllaça aquesta ciutat amb el Canigó. Nosaltres n'hem fet un bon tram, però de tornada.
Al travessar la via del tren i la carretera per sota de seguida hem trobat l'ermita de Sant Simó, una petita església d'una sola nau, d'antiga tradició marinera. De fet el sant és el patró dels pescadors. 



De mica en mica hem anat deixant els carrers de la ciutat seguint la riera de Sant Simó i cap al veïnat de Mata. De seguida hem anat trobant cases importants com can Català o can Portell Vell i vistes de Mataró amb el mar al fons.
Els primers kilòmetres potser son els més pesats, seguint una pista fins arribar al punt més alt, a prop del Turó d'en Dori, a 380 metres. Hem aprofitat per esmorzar i ens hem acostat fins a can Xerrac, una casa de la zona amb bones vistes del Montseny. A partit d'aquest punt, de tornada cap a la ciutat, ja hem agafat el GR-83, passant per un camí molt més maco i fresat, on antigament hi passaven els carros. I sense deixar gaire el camí trobem un parell d'ermites. Sant Martí de Mata i Sant Miquel de Mata.
La primera és una capella documentada des del segle XI tot i que el seu orígen és anterior, probablement del segle X. Va ser restaurada el 1955. És un edifici de planta rectangular, sense absis, amb portal adovellat de punt rodó a la façana lateral. És difícil de fotografiar sencera ja que hi ha molta vegetació que l'envolta. I la segona, Sant Miquel de Mata, està documentada des del segle XI però va ser del tot reconstruïda i més endavant reformada de nou.
Té una sola nau de tres trams coberts amb voltes de creueria nervades. Adossada a la nau hi ha l'antiga casa de l'ermità, cal Monjo. Actualment és un centre de formació.
A mida que anem baixant per el GR per el veïnat de Mata, podem gaudir de les magnífiques vistes de Mataró i els seus entorns, amb el mar com a protagonista.











Més endavant trobem can Tria de Mata on es conserva una torre fortificada de guaita. És de planta quadrada del segle XVI. Consta de planta baixa i quatre pisos. Al tram final de la sortida hem pujat al turó d'Onofre Arnau a 131 metres on les vistes son magnífiques, amb Mataró al fons i als nostres peus s'estenen les planes agrícoles, entre elles les emblemàtiques Cinc Sènies, que sobreviuen a l'especulació-
A tocar d'aquest turó hi havia el castell de Mata, del qual només es conserva una torre de defensa del segle XVI que ha estat restaurada. Segurament també havia servit per avisar de les incursions pirates.
En aquest cim també hi ha una placa conmemorativa del centenari de l'Agrupació científico-excursionista posada l'any 1999.


Després de travessar els camps per el camí de les Cinc Sènies hem arribat a Mataró, al mateix lloc de sortida.
Una caminada d'uns 15 km que ens ha fet gaudir tots aquests indrets plens d'història, explicada per en Victor Ligos i els seus acompanyants. De nou us volem donar les gràcies per fer-nos passar una estona molt agradable en els vostres paratges. 
http://agrupe.cat/category/pagina-principal


Quan viatjavem cap a Mataró discutiem que potser és el punt de platja que tenim més a prop des de Ripoll, i es que només hi hem estat una hora amb cotxe. Dins de les moltes coses que hem vist avui, hi ha un parell de curiositats, una l'antiga estafeta rural de correus, que fou la primera de l'estat espanyol l'any 1956 al costat de la font del Pericó. I la segona, la casa de Can Ribot, que serveix de "decorat" per gravar els plànols exeriors de la novel·la de TV3 la Riera, coneguda com la seu de l'hotel Batea-Maresme. Al ser una gran finca però, no permet que es pugui veure gaire res, només de lluny es pot reconèixer una mica.
I per acabar cometar que al Maresme ens hem menjat els rocs de Santa Brígida d'Amer. Un dolç que ens ha fet arribar en Miquel típic d'Amer, després que fessim la excursió a Santa Brígida. Deliciosos !!!!

Tossa de Mar

$
0
0
El passat dimarts 4 de març vàrem fer una sortida a la comarca de la Selva a la població de Tossa de Mar. L'objectiu, pujar al Puig de les Cadiretes, d'uns 500 metres d'alçada i des d'on hi ha unes magnífiques vistes. Part del camí es fa per el GR-92 i passa per l'ermita de Sant Grau d'Ardenya, dedicada a Sant Grau d'Aurillac. Una excursió amb el mar com a protagonista i la vila de Tossa.
Un exemple de població medieval fortificada i que va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional l'any 1931. Se'n conserva gairebé la totalitat del perímetre original i tres grans torres cilíndriques.



Ruta de les tres colades i Sant Joan les Fonts

$
0
0
Una excursió molt familiar fou la que férem el passat dissabte, dia 8 de març de 2014, a Sant Joan les Fonts.
La idea era fer la ruta de les tres colades, però seguint les indicacions que té Jordi Freixa en una de les seves col·laboracions, complementarem l’excursió fins el priorat de Sant Joan i Sant Esteve i la colònia  Sebastiana.
La ruta de les Tres colades té molt interès i és molt agradable. Les tres colades estan molt a prop del pont romànic (un altre punt d’interès) i de l’església parroquial d’estil indefinit.











En la resclosa del Molí Fondo, al riu Fluvià, cal que algú una mica enteradillo expliqui lo de les tres colades.
Es molt interessant pujar fins el Buscarró, una mota basàltica, on recentment s’ha descobert un poblat ibèric.
Nosaltres varem esmorzar a la font de Can Xerbanda, al costat de la riera de Bianya, quan encara no ens havíem pas guanyat el menjar. Estem davant un excursió molt senzilla i agradable.


Un altre punt d’interès son les pedreres, la del Buscarró i, sobretot la cinglera de Font Freda, un mur alt ple de prismes i columnes basàltiques.
Es creua el riu i de nou al poc, retornes a la riba dreta i ja cols cal girar en direcció a Sant Joan les Fonts per la plana, amb vistes al volcans de la Canya i Aiguanegra i la plana final de Bianya, on hi ha el nucli de la Canya.
Nosaltres, per completar el recorregut, anàrem a la casa forta Estada Juvinyà, al priorat de Sant Joan i Sant Esteve, creuarem el riu com poguerem i ens dirigirem fins la capella de Sant Sebastià (destrossada) i la colònia La Sebastina (una de les poques colònies fàbrils del Fluvià.
Per una pasarel·la creuarem el riu i retornarem a Sant Joan les Fonts. Alguns membres de l’expedició anarem a veure la Casa gaudiniana de Joan Sala: interessant!.


Un excursió que es pot fer amb caràcter familiar, amb nens relativament petits on destaca el patrimoni geològic volcànic, el industrial i el medieval. Una excursió bastant complerta. (Antoni Llagostera)
Viewing all 568 articles
Browse latest View live