Quantcast
Channel: CAMINANT PEL RIPOLLÈS
Viewing all 569 articles
Browse latest View live

Volta al terme d'Amer

$
0
0
Aquest passat dissabte 15 de març hem tornat a Amer amb els amics del Grup Excursionista Amerenc Esquelles. En aquest cas per fer un tram de la ruta que ells tenen marcada com a volta al terme. Aquesta excursió, tota sencera, és de 51 kilòmetres i per tant, nosaltres n'hem fet un tram de 12 kilòmetres molt interessants. El punt de sortida l'hem fet des de Sant Climent d'Amer, l'antiga església parroquial. L'edificació actual té l'origen en una construcció del segle XVII, molt reformada al s. XIX. Te una portalada d'estil neoclàssic amb una torre de campanar de planta quadrada amb elements d'ispiració neoromànica i la part superior decorada amb rajoles de colors.












Des d'aquest punt ja tenim una vista de el recorregut que ens espera, amb els cingles de Sant Roc com a protagonistes, que no tenen res a envejar als del Far o Tavertet, i en canvi aquests sembla que no son tant populars.
Doncs començem a caminar com si anessim a buscar la punta de la cinglera, seguint una pista que ens portaria a les Serres. El recorregut passava per les masies de la zona, però sembla que aquestes ara no deixen passar-hi. Una llàstima. Quan portem una hora més o menys trenquem a l'esquerra per enfilar el grau de Santa Maria que es fa un lloc entre els penya segats. Estem pujant un desnivell d'uns 350 metres que ens fa suar la cansalada. Un cop a d'alt ens acostem a l'ermita de Sant Roc situada a la punta de la cinglera i que limita amb tres comarques: la Selva, el Gironès i la Garrotxa. És una capella petitona, de l'any 1447, goticitzant d'una nau, amb absis carrat orientat a migjorn i entrada a tramuntana.











Un lloc perfecte per esmorzar-hi tot gaudint de les magnífiques vistes que hi ha, fins i tot el mar, en dies clars. En aquest punt també hi ha unes cistes prehistòriques conegudes com el cementiri dels Moros. 
La tornada l'em fet seguint el pla de sant Roc, trepitjant tota la cinglera que haviem  vist des de sota, ara fent-ho per sobre fins arribar a l'altre extrem per baixar per el grau del Llop, una autèntica trialera. 
Com a punt final de la sortira, abans de tornar a Sant Climent, ens hem acostat a la Torre de Rocasalva o castell de Torredamer. Una masia fortificada amb una destacada torre circular situada en un dels angles, que es pot datar al segue XIII o potser al XII. La casa ha estat reformada i ampliada. La torre es conserva intacta i té una alçada de 16 metres. A l'edat mitjana pertanyia a la família Roca-salva. 














Actualment és una propietat privada de Ramon Torredamer que amb els anys i la paciència està restaurant tot el que pot intentant respectar al màxim els seus orígens. De fet és un apassionat dels castells i també estudia la història dels seus avantpassats. Des d'aquí li hem de donar les gràcies per la seva rebuda i explicacions que ens ha fet.
I finalment després de passar-hi una bona estona hem tornat cap a Sant Climent on teniem els cotxes.



Una sortida genial amb molt bona companyia i també amb força calor. Ja ens han recomanat no fer aquesta sortida en ple mes d'agost.
Agrair un cop més al Ramon Torredamer i Turu (m'ha dit sobretot que li poses el segon cognom) per mostrar-nos la bona feina que fa, i també la gestió del grup Esquelles per poder visitar-ho.
Com he comentat ja haviem fet una sortida amb el Grup Excursionista Amerenc, el mes de desembre del 2013.
http://caminantpelripolles.blogspot.com.es/2013/12/amer.html
Una de les ermites que vàrem visitar va ser la de Santa Brígida, ho dic perque dies desprès en Miquel Güell ens va obsequiar uns rocs de Santa Brígida, un dolç deliciòs típic d'Amer. Tots els que el vàrem tastar ja anàvem preparats per adquirir-ne a la pastisseria del poble. Doncs sembla que només els fan us dies a l'any. per Santa Brígida. Davant la nostra sorpresa el grup Esquelles hi va voler posar remei. El resultat, uns altres dolços típics de la vila: els Capricis. Una barreja de Carquinyolis, Terratrèmols i Cracs boníssims. Hem tingut uns bons postres. I m'oblidava de l'aperitiu que hem fet amb en Ramon mentre ens explicava la restauració del castell.
I per acabar comentar que la foto de grup avui ens l'ha fet en Josep Miquel Guasch, que darrerament ens acompanya per "caçar" una bona panoràmica. És un crac !  http://www.panoramic.cat/
Adeu Amer, tornarem !!






GR 92

$
0
0
Continuem fent sortides per la Costa Brava, seguint el GR-92. El passat dissabte 29 de març va ser el torn del tram entre Lloret de Mar i Blanes.





I el dissabte 29 n'hem fet una altra, a l'Alt Empordà, entre Cadaqués i el Cap de Creus.



Dues sortides per uns paratges magnífics que podreu veure a Televisió del Ripollès en els propers dies.

Pla de la Calma

$
0
0
El passat dimarts 8 d'abril vàrem fer una nova sortida pel massís del Montseny. En aquest cas a la seva part més occidental on hi ha el Pla de la Calma. Aquest te una àmplia extensió que inclou varis municipis i és travessat per un sender, el GR 5, conegut també com el camí dels miradors. I es que les vistes son espectaculars miris per on miris. Nosaltres hem començat al collet de Terrús, que s'hi pot accedir per una pista que surt de Collformic, un dels punts habituals per pujar al Matagalls.











El primer que hem fet és acostar-nos fins a l'església de Sant Cebrià de la Mora. Una capella d'un color rogenc que queda just a sota del Pla de la Calma i que està documentada el 1099, tot i que hi havia petites capelles més antigues. L'edificació actual, romànica del segle XII, és d'una nau amb absis, al qual s'hi van afegir l'any 1580 dues capelles laterals, que ara li donen una planta de creu llatina. Estem en terme de Tagamanent. Des d'aquest punt les vistes cap a la plana de Vic son magnífiques.
Desprès de tornar al coll, hem travessat el pla de la Calma gaudint de la vegetació amb en Toni Vilaró, i de les vistes que hi ha, així com dels elemets patrimonials que hem anat trobant. Es el cas d'una cabana de pastor molt antiga on al seu interior hi ha una pedra, que podia haver estat un dolmen.



Aquesta part del altiplà acull alguns cims que potser no son tan coneguts com el Turó de l'Home, el Matagalls i les Agudes, però que també val la pena pujar-hi. Nosaltres em fet cim del Suï, una muntanya que es troba a uns 1.300 metres d'alçada. Continuem gaudint de vistes explèndides.



I per acabar hem tornat enrere fins a Collformic, ja al municipi de El Brull i a l'extrem nord-oest del Montseny. En aquest punt hi ha un monument en record a les víctimes de la tercera guerra carlina l'any 1874.




Els Ferrers, les baumes, pla de Marenyol, forat de les tombes i Bufadors de Beví

$
0
0
La zona de Besora i Llaès és d’una riquesa immensa, que cal conèixer i gaudir.
El dissabte 19 d’abril de 2014 varem fer una excursió molt interessant que ens va permetre conèixer una zona plena de referències.
La casa nova dels Ferrers mostra un innegable presència, però l’antiga masia, té un aspecte imponent. D’ella varem fer referència tot citant a Marià Vayreda, que va anar-hi a curar-se d’alguna ferida o malaltia durant la darrera carlinada ja que la casa era acondicionada com hospital de sang carlí. Vayreda explica que “a les nits d’hivern, podien los malalts sentir los llops udolant a sota les finestres“. Sense deixar, però, de citar la germana Angela, “jove, d’uns vint-i-sis anys, era d’una hermosura verdaderament notable, i la fama de la seva bellessa anava de boca dels oficials, amb caràcters de llegenda”.











Tot pujant varem visitar les baumes del Ferrers, tant la de baix com la de dalt, i la bauma de can Burres. Son uns indrets dignes de ser visitats, ja que donen una idea molt clara de com tenien que viure alguna gent. A les construccions de baix de la bauma dels Ferrers hi ha un forn encara en peu.
El pla de Marenyol té una presència molt grata, avui totalment verda i pasturada per vaques. Resulta sorprenen trobar a aquesta alçada (uns 1.100-1.175 m alt) espais cultivables en extensió. A l’entorn hi trobem altres mostres d’aquesta geografia plana, com el pla de Revell o de la Garrafa.










Ja de baixada varem comentar la gran fageda de Bonbac, on hi ha el Emprius de Llaès, propietat de l’ajuntament de Ripoll. Estem davant una de les fagedes més importants i interessants (comparable a la d’en Jordà o la Grevolosa). Estem en una zona protegida com a reserva forestal per l’ajuntament de Ripoll, amb el suport de la Diputació de Girona, dins el programa “Selvans”.
El Forat de les Tombes mereix també una visita, encara que resulta difícil de localitzar si no coneixes el lloc, ja que abans, com a referència per trobar-lo, hi havia un gran faig, el faig de les Tombes, que va caure el 1982 degut a una forta nevada primaveral que el va tombar. Endinsar-se en aquest forat sempre provoca una sensació d’aventura, malgrat que si coneixes el seu recorregut, no té cap dificultat. És una cavitat de relatives bones dimensions (13 metres de profunditat, 11 metres d’alçada del sostre i 45 metres de recorregut).
Excavada als anys quaranta, el Forat de les Tombes va donar restes del neolític inicial (3.000-2000 a. de C.).
I cap els Bufadors. Varem trobar un camí que seguint el fil d’un vailet, molt directament ens va portar al coll de Beví (918 m alt).
El recorregut pel camí que recorre la part nord de la serra dels Bufadors és un goig. L’espai dels Bufadors sempre és ple d’un encanteri i un aire botànic peculiar. Per els dos membres de l’expedició d’avui que no coneixien l’espai ha estat un descobriment ple de satisfaccions. I en l’avenç del Vent, al final de l’enfonsament tectònic, han vist clarament l’efecte de bufador que tenen els forats d’aquest lloc.
Hem tornat xino-xano pel coll de Beví xic i Baví gros fins el cotxe aparcat al costat de la casa dels Ferrers, en la pista que va de Besora a Llaès.


Antoni Llagostera Fernández


Els nostres companys a la Trailwalker

Trailwalker 14

$
0
0
Enhorabona als nostres companys Ramon Busquets, Pilar Guàrdia i Antoni Vilaró. Juntament amb l'Olga Carreira, la Eva Colom i la Teresa Verges. Tots ells han aconseguit superar la Trailwalker 2014 fent els 100 km per la via verda entre Olot i Sant Feliu de Guíxols amb 23 hores 34 minuts i 35 segons.



Rocabruna, camí ramader i mines de les Ferreres

$
0
0
El Passat dissabte, dia 26 d’abril de 2014 varem anar a Rocabruna, per trobar el recorregut d’un antic camí ramader i visitar les mines de les Ferreres.El dia fou esplèndid.
El camí ramader s’inicia al camí de Rocabruna a França, a una alçada de 1.190 m alt, on apareix un camí que es dirigeix cap a la carena i a continuació puja per aquesta lloc, en una traça molt típica dels camins ramaders cap el pla de les Caramelles.


Passant el pla es camí es dirigeix cap al coll Vernadell, tot passant per la font de la Sangonella.
En Joan i el Manolo varen saber seguir el camí. Els altres varem fer una petita odissea, però finalment varem saber arribar al lloc de destí.
El coll Vernadell (fita fronterera 520) no es una coll gaire evident.
Varem baixar cap a les mines de les Ferreres on al poc va arribar el nostre guia per la visita a les mines de les Ferreres, l’Arnau.


Varem entrar a les mines a les 11:00 hores i varen sortir a les 14:00 hores.
El nostre guia es coneix les mines com casa seva i varem baixar i pujar pels cinc nivells, fent uns quants quilòmetres per dins d’una mina de grans proporcions. Varem entrar pel nivell 4 (l’entrada al costat del rec) i varem sortir pel nivell 5 (mina dels romans), però no varem deixar cap nivell per recórrer.
Varem baixar per escales precàries, reptar en alguna ocasions,... . Una excursió molt complerta amb que varem comptar amb acompanyants com en Jordi i en Ramon, el més veterans del grup, i dues damiseles.
Feta la gran immersió minera ens va caldre baixar a peu fins Rocabruna, on a l’església de Sant Feliu, varem tancar l’excursió.


Falten un parell d'artistes a la foto de grup. L'Andreu i en Llagostera !



Palau-saverdera - Aiguamolls Empordà

$
0
0
El passat dissabte 3 de maig vàrem fer una nova sortida per l'Alt Empordà, seguint un altre tram de GR-92. La sortida al bonic poble de Palau-saverdera d'uns 1.400 habitants. Destaca l'església de Sant Joan, un dels elements històrics del municipi. És una mostra del romànic, amb tres naus i tres absis semicirculars amb capelles laterals, amb una nau central de canó. En una de les restauracions recents, s'hi han descobert vestigis de pintures murals.
El camí és molt planer i passa entre oliveres i ceps, vigilats per la serra de Rodes que anem deixant enrere. De seguida començem a trobar aigua que passa per un dels canals de la Muga, i arribem a l'Aguait de Vilaüt, ja dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. És un dels principals punts d'observació d'ocells ja que presenta una diversitat notable d'ambients.
Seguim cap a Castelló d'Empúries per l'antic camí que enllaçava aquesta població amb Roses, amb la companyia dels ramals del riu Muga, i també amb la Tramuntana, que va bufar tot el dia de valent.
A Castelló d'Empúries vàrem visitar primer un rentador públic que va ser construït al segle XIX. Un safareig de planta gairebé triangular amb galeria oberta i arcs exteriors de maó. I ja dins del municipi gaudim de la església gòtica de Santa Maria. És una basílica de les més notables del gòtic català.
Destaca la seva portalada feta de marbre blanc i formada per sis arquivoltes en degradació decorades amb relleus vegetals. El campanar és anterior a la construcció del temple gòtic i respon a esquemes compositius romànics.
Deixant la població enrere, hem tornat als Aiguamolls, a la zona del Cortalet. Aquest parc constitueix una de les zones naturals més conegudes i emblemàtiques de Catalunya des de 1983, any de la seva creació. Hi podem trobar diversitat de paisatges, fauna i flora fascinant.
Això si, una sortida un pel llarga, 22 kilòmetres. Si vols gaudir amb calma de tot el que hem visitat, millor fer-ho en dos trams. I a més amb la tramuntana s''ha fet molt llarg.





Costabona (2.465 m alt)

$
0
0
El passat dia 10 de maig de 2014 varem pujar al Costabona (2.465 m alt), un dels pics més emblemàtics de la comarca del Ripollès, però alhora de Catalunya, ja que és el primer pic dels Pirineus de dos mil metres (quasi dos mil cincents) a partir del Mediterrani.
Varem pujar al Costabona per la ruta més clàssica, des de la Colllada Fonda, a la carretera que uneix Espinabell i Setcases, però en lloc d’encarar de front l’atac, ens dirigirem cap a les antigues mines franceses del Costabona.
La veritat és que les restes existents ens donen fe d’una activitat forta a la zona, amb restes d’instal·lacions ben remarcables.
La pujada per aquesta part al cim del Costabona es bastant costeruda.
Un cop esmorzats, varem baixar a veure la instal·lació commemorativa que varen fer els francesos de la medició del meridià de Paris a finals del segle XVIII. Estem davant una subtil manera de indicar el pas del meridià per aquest lloc. Els que mesuraren el medirià varen pujar al Costabona i a la serra Cavallera.
Baixarem cap el refugi del Costabona, al costat de la font de Fra Joan, plena encara totalment de congestes de neu, que varem creuar amb molta precaució, ja que a la zona hi ha hagut accidents mortals.
Abans de retornar, però, visitarem la mina vivac situada sota el refugi i ens ferem amb un tros de sunyer que portarem a la deixaleria, no sense abans emmarcar a la Pilar amb ella. Una excursió, en un dia ideal.
Estem davant un excursió d’alta muntanya, una mica exigent, amb un desnivell de quasi sis cents metres a guanyar, que requereix estar mitjanament entrenat.


Camí Ramader del Lluçanès al Ripollès

$
0
0
Aquest cap de setmana (17 i 18 de maig) hem tingut el plaer de gaudir d'un tram del camí ramader, amb la companyia d'un ramat de 300 ovelles, aprofitant la transhumània d'aquest, desprès de pasturar uns mesos a Sant Martí d'Albars. Aquesta activitat fa ja tres anys que es va recuperant, gràcies a la Universitat de Vic i el Campus de Cultura Popular de la direcció general de Patrimoni, Associacionisme i Acció Cultural de la Generalitat de Catalunya.
L'organització és a càrrec del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, amb el suport de l'ajuntament de Ripoll i el Museu Etnogràfic de Ripoll i la col·laboració dels ajuntaments per on passa el camí.
El camí constava de dues etapes: la primera amb sortida a Santa Eulàlia de Puig-oriol i arribada al Pujol de Llentes, i la segona fins a Montgrony. La ruta es complertarà el 22 de juny arribant al Pla d'Anyella, on els ramats passen l'estiu.
Nosaltres hem gaudit d'un tram del primer dia, fins al coll del Forn, ja a les Llosses, i que serà el que podreu veure al programa Caminant per Catalunya de Televisió del Ripollès.
A primera hora del matí ja esperavem les ovelles a Santa Eulàlia de Puig-oriol, un nucli urbà que pertany a Lluçà i que va néixer al segle XVIII al voltant del camí ramader. Podem veure moltes cases antigues amb les seves llindes.
De seguida ha arribat el ramat acompanyat dels pastors Jordi i Joan Picas i els seus ajudants. El seu pas per el carrer principal ha deixat una estampa ben curiosa.












El grup d'acompanyants, aprofitant el descans de les ovelles, hem fet un bon esmorzar a Cal Penyora, un antic i renombrat hostal on s'acostumava a fer parada durant la transhumància.
Amb la panxa plena hem començat a caminar direcció a Alpens i posteriorment cap a Santa Maria de Matamala i com deiem, al coll del Forn.












Pel camí anem trobant elements interessants així com grans masies com les Collades, el Graell, Torrats, o Capdevila entre d'altres. No cal dir que totes elles eren de gran importància ja que aquest camí ramader és un dels més importants de Catalunya, i servien de returada, per reposar el bestiar i els pastors. 

Precisament un dels objectius d'aquesta iniciativa és recuperar aquest costum ancestral i donar a conèixer i divulgar el món ramader i transhumant, tot recuperant uns camins de domini públic i de gran valor cultural, referencial i etnogràfic.
Nosaltres, com deiem, ho hem deixat al coll del Forn desprès de dinar. Hem fet uns 15 kilòmetres. El grup ha seguit fins al Pujol de Llentes, on es passa la nit gaudint de gresca i xerinola. (L'any que ve no ens ho perdem).
Ara el ramat pastura a les Viles Grosses, a la zona de Gombrèn, esperant el dia 22 de juny on s'hi afegiran altres ovelles i passaran l'estiu al pla d'anyella.

http://camiramaderllucanes2012.blogspot.com.es/2014_05_18_archive.html



Caminar al pas del ramat és tot un espectacle, tant de paisatge, com sonor, de companyerisme, de compartir...   una activitat que us recomanem que feu almenys una vegada a la vida.  Beeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee !!!


Puig del Far

$
0
0
El passat dimarts 27 de maig l'Andreu i  l'Antoni vàren fer una sortida per la comarca d'Osona. El Puig del Far de 832 metres. Un cim no gaire alt però que ens permet gaudir de magnífiques vistes de 360º, sobretot del Pantà de Sau i el seu entorn. El punt de sortida l'hem fet des del Parador de Sau, un complexe turístic situat en un lloc preciós. 

De fet tot el camí està ple de panoràmiques a mida que anem pujant. Els cingles de Tavertet, el Sot de Balà, els cingles de l'Avenc, del Far ...  i el riu Ter ja dins del Pantà que acaba de donar color a tot el que veiem. 
Pel camí hem visitat les restes de l'ermita de Santa Margarida d'Ardola, que daten de principis del segle XX.



I de tornada, ja amb el cotxe, hem parat al pla de Savassona i l'ermita de Sant Feliuet. Un altre dels indrets que no ens podem perdre de la comarca d'Osona. L'ermita és una joia del preromànic català, envoltada de tombes antropomorfes i de grans roques. Tota aquesta zona és plena de pedres i formes amb gravats rupestres. Destaca la pedra de l'Home, la pedra de les bruixes, la roca del dau, o la del Sacrifici. 











Aquesta última és un dels antics jaciments amb més renom de Savassona. Va ser excavat per primera vegada el 1960 proporcionant una complexa seqüència estraligràfica. Un indret espectacular que va tenir una importància molt gran, tant per al comtat dels Savassona, com per l'alt nivell de vida que hi havia en aquest indret.

Turó de Samont

$
0
0
Dissabte 31 maig 2014

Avui hem fet una sortida a la zona sud occidental del Montsey, hem quedat al bonic poble de Cànoves, hem vist l'església de Sant Muç i després hem anat amb els nostres vehicles fins a l'Hotel de Can Cuc on el gerent Salvador ens ha explicat la història de la masia avui convertida en un espectacular hotel. 










Després ens hem dirigit cap a la font de la Moixera on hem comprovat que sempres té aigua, en qualsevol època de l'any, aquesta font és molt popular entre els veïns ja que des de molt antic s'han celebrat "Fontadas", reunions on es gaudia de l'entorn durant tot el dia.















Un cop vist el lloc ens dirigim cap a l'ermita de Sant Salvador de Terrades una magnífica ermita de construcció neogotica en un bonic paratge, des d'aquí hem seguit un preciós sender que en forta pujada ens ha portat fins al coll de Tasco a uns 950 mts de altitud, a partir d'aquest punt hem seguit la carena de la serra de Palestrins fins a arribar al coll del mateix nom. aquí hem seguit un sender que també en fort desnivell ens ha permès assolir la carena del pi novell.
Ara ja estem a mes de 1100 metres molt a prop del punt més alt de la excursió d'avui, el Turó de Samont de 1225 mts . al qual vam arribar en poca estona , en aquest bonic lloc amb unes fantàstiques vistes tant de la part oriental del Montseny amb el Turó de l' Home i el Matagalls com de la part occidental on divisem el Sui , al Puig Drau i part del pla de la calma , vam decidir donar compte del dinar i prendre'ns un merescut descans .











Un cop hem reposat ens dirigim cap al collet dels Pous d'en Besa on després de baixar uns cent metres enmig d' una bonica fageda trobem el Pou d'en Besa que es conserva en molt bon estat , ara ja comencem el descens que ens portarà fins al Castanyer Gross de Can Cuc un arbre monumental que no hem de perdre'ns el visitar-lo.
Només resta seguir una pista forestal que ens porta de tornada a l'hotel de Can Cuc on hem deixat els nostres vehicles .


Una excursió molt completa en la qual hem gaudit de bones panoràmiques i hem vist llocs molt interessants .

Josep Maria Baró

Santa Magdalena de Cambrils

$
0
0
Nova ruta entre setmana, en aquest cas el passat dilluns 2 de juny a la comarca del Ripollès. Hem gaudit dels entorns de Vallfogona de Ripollès, amb una sortida a Santa Magdalena de Cambrils a 1.547 m.
De fet hem enllaçat algunes de les moltes sortides que es poden fer en aquest indret, que han estat editades i senyalitzades per l'ajuntament "Caminant per Vallfogona de Ripollès" i de fet, els seus autors Miquel Saña i M. Carme Freixa ens hi han acompanyat.
La sortida l'hem fet des del mateix poble sortint per la zona esportiva i travessant el riu. Comencem a enfilar passant per la casa de Ciutadia enfilant feixes amunt. Arribem al Torrent de la Bauma i passem per la barraca de pedra seca d'en Monic que està en perfecte estat. Passem per la font dels Burros i el càmping la Bauma i més amunt la casa de Puigvassall.
Al cap d'una estona ja arribem a l'ermita de Santa Magdalena de Cambrils que probablement fou edificada al segle XIII. L'edifici està compost d'una petita nau rectangular, amb volta de canó. Constava també d'un atri a la part davantera de l'ermita que l'any 2001 va caure.

Tot i que s'ha dit que era romànica, sembla que ni el seu aparell ni les seves característiques es corresponen gaire a un edifici d'aquest estil.









Ara la ruta segueix cap al coll de Canes. Passem per el collet del Bosc i baixem cap al Plafalgars, on hi ha una llegenda i que dòna nom al gegant de la població ripollesa, en Plafalgars.
I un cop al coll de Canes seguim baixant per l'antic Camí Ral que ens tornarà a Vallfogona de Ripollès, passant per collets i masies que ens deixen unes imatges molt peculiars.
En total hem fet uns 15 kilòmetres enllaçant 3 magnífiques rutes.




Sant Sebastià

$
0
0
El passat dimarts 3 de juny vàrem fer una nova sortida per la comarca d'Osona. Ja veieu que aquests dies hi ha moltes sortides. L'Andreu s'ha posat les piles. Llàstima que els que treballem no hi podem anar. En fi, en aquest cas l'objectiu era l'ermita de Sant Sebastià, al terme municipal de Vic. 
Està situada sobre un turó a 770 metres d'altitud d'on podem gaudir d'una vista privilegiada de la plana de Vic. Es va construir al segle XVI amb motiu d'una pesta. Té una única nau, sense absis ni cor, i una façana amb un portal amb dovelles. El campanar és de planta quadrada amb quatre finestrals d'arc de mig punt.
Per arribar-hi hem fet una ruta circular amb sortida i arribada a Sentfores, conegut popularment com la Guixa. Aquí també hi ha una església dedicada a Sant Martí que fou abandonada al segle XVIII i es va erigir una altra al raval de la Guixa. Tamé hi ha les restes del castell de Sentfores.
També hem passat per la creu de la Miranda, on també hi ha una bona vista, i algunes cases interessants.




Congost de Mont-rebei

$
0
0
El passat dissabte 7 de juny vàrem tenir el privilegi de fer una magnífica excursió al congost de Mont-rebei. En aquest punt el riu Noguera Ribagorçana travessa la serra del Montsec, al límit entre la Franja i Catalunya a les comarques de la Noguera i Pallars Jussà. És un indret d'indubtable valor ecològic per la fauna salvatge que alberga i per la bellesa del seu paisatge agrest. El pas pel congost es fa íntegrament per un camí excavat a la roca, i en algún punt per petits túnels. Tot i que no és aconsellable per les persones que tenen vertigen es pot fer molt be, i en tot moment hi ha un cable que acompanya la ruta i dóna seguretat. 












Nosaltres hi hem arribat fent el camí que surt de l'aparcament que trobem a la Mare de Déu de la Pertusa. Un altre indret fantàstic. Aquí el riu Noguera Ribagorçana ja forma part del embassament de Canelles. L'ermita és romànica, i està força ben conservada. Està documentada el 1162 amb el nom de Petrapertusa. Està formada per una sola nau amb absis i coberta exterior de lloses, ubicada en forma canònica i envoltada de penya-segat. Un altre indret de postal. 



L'aparcament està a 2 kilòmetres de Corçà, un llogaret que pertany a Àger, a la comarca de la Noguera.
El camí que enllaça fins al congost és d'uns 10 kilòmetres que resegueixen les aigües del pantà, fent-se cada vedaga més estret.
A míg camí hi trobem el Mas de Carlets, una antiga casa de pagés que s'utilitza com a refugi. Tot i que està en procés de restauració és un bon lloc per reposar a l'ombra, i on els caps de setmana hi trobem servei de bar.
Nosaltres hi hem esmorzat, i de tornada hi hem reposat, ja que ens ha fet un dia explèndid, amb molta calor i hem suat la cansalada per tornar. Hem agotat les existències d'aigua i el camí s'ens ha fet una mica pesadet. I es que la calor era extrema.












I per arrodonir la sortida hem fet parada al monestir de les Avellanes, una antiga abadia del segle XII adaptada a les necessitats del segle XXI, on destaca el seu claustre. També val la pena visitar el poble d'Àger, però ho hem deixat per alguna altra sortida que segur que farem per aquesta zona.




Camí Ral Vallfogona

$
0
0
El passat dilluns vàrem fer una nova sortida per Vallfogona de Ripollès, enllaçant amb Ripoll a través de l'antic camí Ral.
El primer que  vàrem fer és visitar el nucli medieval de la població ripollesa.
El casc antic consta d'una plaça central al voltant de la qual i de forma circular s'hi construeixen les antigues vivendes. Antigament estava enmurallat, com ho demostra una de les entrades que es conserven, el portal de la Muralla.
Sortint de la població hem visitat l'ermita de Santa Cecília de Ragord, a prop del mas del mateix nom. És romànica del S XII i tot i que l'exterior presenta un bon estat, l'interior està abandonat.
Seguint camí passem antigues masies, encara amb activitat, com la Muntada o can Masnou entre d'altres.










També seguim i creuem algunes rieres com la de Vallfogona.
Hem passat per el Hostal de Sant Eudald, i ens hem acostat a Ripoll entrant per el barri de Vista Alegre.
Hem acabat a Sant Miquel de la Roqueta, una capella modernista de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver.


Torre i Pic d'Eina

$
0
0
Fa unes setmanes l'Andreu Pérez  va manifestar-me el seu interés en repetir la pujada a la Torre d'Eina, un cim que vàrem assolir aprofitant una excursió organitzada per el Centre Excursionista Ripoll ja fa uns anys, a Eina des de Núria.
I el passat dissabte 14 de juny vàrem fer el recorregut que va suposar passar per moltes Eines: Coma, coll, vall, pic i torre, en una excursió que va deixar molt bon record als participants.
La Coma d'Eina s'assoleix des de Núria, passant entre la Roca del Malé i el Cap de Porc.
Es una vall reclosa, i encara amb moltes plaques de neu, malgrat lo avançat de la temporada, en ple mes de juny.
Creuant el torrent vàrem començar a pujar per la costa on hi ha la font de la Trinitat, per assolir el llom del Roc del Malé, on hi ha la cabana dels soldats.
I de camí, ara planejant molt més, cap al coll d'Eina o de Núria. La doble denominació ens enfrenta a reconèixer la importància d'aquest pas en els camints de romiatge que portaven des de l'alta Cerdanya (Eina) i el Conflent (Planés) cap al santuari de Núria.

Des del coll d'Eina es pot admirar la gran vall d'Eina, un dels llocs mítics dins del món de l'estudi botànic pirinenc on des del segle XVIII hi han anat a herboritzar els més importants naturalistes europeus. Avui la vall ha estat convertida en Reserva Natural, pel que és prohibit arrencar plantes i flors. L'esmorzar al pic d'Eina fou copiòs com sempre.










Malgrat que el temps era inestable, amb boires que anaven enterbolint a vegades el cim, varem fer la marrada fins a la Torre d'Eina, un autèntic gegant amb els seus 2.832 metres d'alt. La decisió d'anar-hi fou encertada ja que varem poder admirar una vista de la plana cerdana, des d'un punt de vista molt poc freqüent.

De retorn cap al pic d'Eina, per fer una excursió circular, férem l'ascensió al Noufonts, el quart cimdel conjunt ripollès (sols el Puigmal, Bastiments i Pic de l'Infern el superen) amb els seus 2.861 m. alt.
La baixada per la vall i coma del Noufonts fou ràpida. I tot el recorregut amenitzat per llegendes de miracles marians, de soldats i carabiners, botànics perseguits per els carlins, romeus nuriencs perduts per les muntanyes, de cabanes de pastors o refugis, etc ... I sempre amb el caliu especial (sempre juganer i ocurrent) que donen els companys d'excursió.


Una sortida que cal fer alguna vegada.
Antoni Llagostera  Fotos: Ramon Busquets

Castell de Gurb i Sans Miquel de Sorerols

$
0
0
Dues sortides més amb en Toni Vilaró descobrint paratges de la comarca d'Osona. La primera el passat 12 de juny on vàrem fer una circular per Gurb, amb la visita al seu castell.
Està situat al centre del municipi, a 841 m. i s'alça darrere mateix de l'antiga església parroquial de Sant Andreu. Al cim hi ha una creu de ferro. Després de la seva ruïna pràcticament des del segle XIV, en una excavació del 1968 hi aparegué la base d'una gran torre circular, fragments de muralla, els inicis d'un arc i la cisterna. També es van trobar les restes de la capella de Sant Esteve, que al segle XIV tenia capellà i benifici propi.
I també hem visitat l'església romànica de Sant Andreu de Gurb. Apareix documentada l'any 942 i devia pertànyer als senyors del castell.
L'edifici actual data del segle XII, aprofitant de l'enterior només el campanar preromànic. L'exterior de l'absis està molt ben conservat.



I la segona excursió, el 19 de juny, a la zona de Tavertet. Primer vàrem visitar l'antiga església parroquial del municipi, situada en una península formada per la riera de les Gorgues, el Ter i la riera de Balà.
Ens referim a Sant Miquel de Sorerols, que existia ja el 1062. L'església, consagrada el 1091 i reformada el 1138, és un bonic exemplar romànic llombard i es troba davant del castell de Sorerols o de Sobiranes.
I aprofitant que erem a la zona de Tavertet vem visitar la cova de Bora Fosca. Una cavitat coneguda des de fa molts anys que ha anat ampliant el seu recorregut fins a l'actual d'uns 1.200 metres. L'entrada està tancada amb una clau que es pot demanar a la masia de Can Subiranes. Està plena de galeries amb espectaculars estalactites. Algún tram està equipat per passar-hi. Es interessant des del punt de vista espeleològic i entomològic.
Nosaltres l'hem visitat amb en Francesc Subiranes i en Joan Noguer.






Camí Ramader

$
0
0
El passat diumenge 22 de juny vàrem completar el darrer tram del camí ramader que enllaça el Lluçanès i el Ripollès, acompanyats de la família Picas i el seu ramat. Aquesta tercera etapa culminava l'arribada al pla d'Anyella després que els dies 17 i 18 de maig, les ovelles anessin des de Santa Eulàlia de Puig-oriol fins a Montgrony.



Així, de bon matí en vem acostar cap a Montgrony, amb el bus, i ens vem acostar a peu a la pleta de l'Avet, on el ramat ha passat aquests dies.
De seguida va arribar en Joan i tot el seguici, aquest any unes 60 persones, entre amics, família i nosaltres, que en aquest cas anàvem amb el grup del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, que juntament amb la Universitat de Vic i la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat fa uns anys que volen recuperar aquesta tradició.
Aquests any també hi havia un equip de TV3 gravant per un programa nou que s'emetrà a partir de la tardor, amb la presentació d'en Roger de Gràcia.
El recorregut va ser d'uns 14 kilòmetres, recuperant el camí per la carena fins al coll de la Creueta i el Pla d'Anyella. 1200 ovelles seguien les ordres del pastor i a la Creueta s'hi van afegir 400 més que venien de la Pobla.
Juntament amb algun altre ramat passaràn l'estiu a les muntanyes aprofitant les pastures.
Es impressionant veure el ramat com va avançant, com si fos un bloc, seguint les ordres dels pastors.











Amb vistes al pla d'Anyella vàrem fer un bon dinar i nosaltres vem deixar el ramat i vem fer una visita a les barraques. Primer la més antiga, que recentment ha estat restaurada per el Centre d'Etudis Comarcals del Ripollès, i tot seguit la "moderna" que utilitzen els pastors a l'estiu.
Un pla d'Anyella que a l'estiu dona gust veure-hi la barreja de bestiar que hi ha, compartint les pastures.
Una vegada més donar les gràcies a la família Picas per deixar-nos compartir aquests moments tant fantàstics.
Esperem que no es perdi aquesta tradició !



Puigpedrós

$
0
0
El passat dissabte 5 de juliol vàrem fer el Puigpedrós, un cim de la cerdanya de 2.915 m. El camí va per accedir-hi va ser per la ruta tradicional sortint des del refugi de Malniu en terme de Meranges. S'hi accedeix per carretera i un tram de pista i es pot aparcar al mateix refugi, tot i que fan pagar 3 euros.
És la tercera muntanya més alta de la Cerdanya i és un magnífic mirador.
En dies clars, es pot veure, des dels cims dels Pirineus, des de la Maladeta al Canigó, i pràcticament la serralada Prelitoral (del Montseny al Montsant). I també alguns cims andorrans. Nosaltres però, hem ensopegat estones amb boira i ens ha fet una mica la guitza.


El primer tram de camí segueix el GR 11 en sentit oest i per un pontet travessem el desgüàs de l'estany Sec.
Desprès d'uns 15 minuts a l'alçada del Roc de la Llosa, deixem el GR i agafem un caminet que de seguida s'enfila passant per prats i boscos de pi negre.
Cal anar seguint la carena del Puigpedrós i desprès de superar un desnivell d'uns 800 metres arribem al cim.










La tornada l'hem fet per l'estany de Malniu, amb una baixada força pronunciada. Cal dir que aquesta potser és la millor època per trobar-se la muntanya en plena floració, amb els colors i contrastos que aixó comporta.










Un cop arribes a l'estany, les sensacions son màgiques, un indret espectacular amb tota la calma que comporta i on fins i tot, els més atrevits es poden banyar, amb l'aigua ben gelada.
Des de l'estany fins al refugi és un passeig enmig del bosc, amb una baixada suau.











I de tornada hem fet una paradeta al poble de Meranges, a 10 km del refugi, on hi destaca l'església parroquial romànica de Sant Serni que té una portalada construïda per cinc arquivoltes de pedra granítica, menys als capitells, l'imposa i les seves bases que són de marbre rosa. La porta té varietat de forjats, arrancats de la vella i posats als nous batents.
La veritat és que teniem ganes de cerdanya, ja que feia dies i dies que no hi caminavem.






Viewing all 569 articles
Browse latest View live